divendres, 23 de setembre de 2016

Curtint una pell de cabra

amb Sentir Primitivo.

A primers de setembre vaig fer un taller de tecnologia paleolítica. Ja l'any passat em vaig quedar amb les ganes, però quan vols una cosa, tard o d'hora arriba, i aquestes experiències sempre són profitoses.

Ara, em vaig cansar tant!! Venia de tot l'estiu de treballar a Mas Camins, i no m'havia passat pel cap que anava a treballar més, no a fer relaxació!! Com que últimament les vegades que havia sortit de casa era per fer trobades relaxants de dones, ni hi vaig pensar.

El procès de curtir pells i convertir-les en camussa està molt ben explicat en el següent video, gravat i editat per un dels companys, l'Edu:





I aquí algunes fotos del procès. És una tasca repetitiva, amb diferents fases, totes elles d'esforç físic. Devia tenir molt de valor posseir un vestit fet amb aquest tipus de pell. La gent havia de tenir temps per curtir-la, la qual cosa implica que devia tenir les seves necessitat bàsiques cobertes.

Un cop rentada i hodratada, estirem la pell i la fixem en els bastidors. Hem de fer forats a la pell i passar-hi un cordill. Cal anar tensant molt sovint.



I després, amb aquesta eina,



cal anar netejant la carn i el greix que queda per la part de dins, i també treure la capa de  queratina que forma part de la dermis.




Després s'ha de deixar secar i el dia seguent, rascant la part de la pell i l'epidermis. Així només queden els teixits tous de la dermis. La pell té un tacte sedós i el color és blanc.


Tallem la pell i la rasquem amb una pedra, per acabar de polir-la


No em puc resistir a posar la foto de la Dona Primitiva Salvatge. Realment aquest treball et connecta amb l'ànima de l'animal i amb la Mare Terra. Segur que mai havia acaronat la cabra en vida. Però jo (i en Guillem que té l'altre mitad) us asseguro que cuidaré la seva pell!!



Després de llimar-la, posem les pell en greix durant l'estona de dinar. Els paleolítics feien servir el cervell de l'animal que curaven la pell, però naltros vam fer servir rovells d'ou. En Leo, el profe, entafonyan les pells en l'ou.




Em salto el pas de restregar la pell per acabar-la d'adobar, un cop l'hem tret dels ous, i aqui el forat a terra que vam fer per fumar les pells amb palla podrida, cosa que les hi va conferir un color groc molt bonic


Dissabte i diumenge vam aprendre tantes coses! A tallar pedra, a fer i parar trampes, a fer una pasta com a cola per enganxar, el maneig de la fona, llançar pals, fer cordes, fer cistells amb les cordes, a fer i llançar atzagaies, i a fer foc!! Per percusió, amb pedres de foc, i amb la tècnica de l'arc. Aquí amb la Severine, la profe, gran dona i mare.






Quatre vegades vaig fer foc. Tothom hauria de saber com costa fer foc. En definitiva, qualsevol cosa que facis costa, sigui temps o diners que tens per vendre el teu temps.

I el temps es ralenteix quan estàs en contacte amb la Natura i bons companys, els seus fills

Gràcies a tots

dimecres, 4 de març de 2015

Cavalls de Circ: la Troupe Mouratov

Aquests dies del Festival Internacional de Circ Ciutat de Figueres, he estat voluntària per tercer any, i la primera de les raons per ser-ho, és aprendre de la troupe que ve amb els cavalls.

La segona és per que en els dies de Circ, continuament passen coses per primer cop a la vida, i la tercera és per l'ambient del voluntariat, amables (o no gaire), agradables, (o no),  però sempre mostrant la natura i cultura humana, que d'això es tracta, al final.



La Troupe Muratov, un grup d'artistes convidat aquest any, està integrat per humans i cavalls. I aquesta relació sempre és interessant.

El número és de volteig acrobàtic, que sempre és espectacular, i vénen de Rússia, país que potser no tindré oportunitat de visitar...... Així que, cap al circ.

 L'Aliaksei Kazlou, de 26 anys, és qui dóna la volta per sota la panxa del cavall a galop, per la pista rodona.

Mentre, la gent mira, algú va al labavo, d'altres mengen crispetes...

Però és tant espectacular que al final tot són aplaudiments.

Sergei Muratov (a mi em va dir que es deia Sergio) el cap de la troupe de cosacs, s'inicià en l'art del volteig eqüestre quan tenia 18 anys (ara en té 31). És deixeble del gran artista Tamerlan Nugzarov. Aquí teniu un video de la seva troupe: http://www.circopedia.org/Nugzarov_Troupe_Video_1990

En Sergei-Sergio ha estat i integrat diverses formacions de genets. Al 1994 va actuar al festival de circ de Montecarlo. I més tard va actuar al Japó.

Al 2005 va crear la seva pròpia companyia, integrant-t'hi ballarins i músics professionals. Des de llavors, formen part de l'espectacle anual del Circ Nikulin de Moscou, que durant dos mesos com a mínim va de gira pel Japó amb el nom de Bolshoi Circus.

També actuen durant dos o tres mesos en un parc temàtic del Japó, i la resta de l'any se'n tornen al Caucàs, a buscar nous cavalls i nous genets i assajar nous números. Ofereixen tres versions del número de volteig: la cosaca, la caucasiana i la zíngara. Suposo que els cavalls van i venen amb ells....

Els seus vestits i la coreografia difonen les tradicions, floklore i cultura eqüestre de la seva terra. En Sergei-Sergio va ser distinguit com a Artista Emèrit de la república russa d'Ostetia del Nord - Alània.


I tots aquests embaixadors de cultura eqüestre estaven aquí a Figueres. Amb el seus cavalls (vaig fallar: havia d'haver fet foto als noms dels cavalls!!) i el seu assistent, un home alt amb els cabells blancs, que no tenia pinta de caucasià: en Sergey T'sarev, de 53 anys.

Els altres artistes no els he pogut identificar...llevat de la Marina Muratova, de 26 anys, que s'ocupa dels cavalls.


Vaig ajudar en cobrir les necessitats dels cavalls, el que demanaven els artistes pels seus companys:


Els van instal.lar en una carpa, en un box de competició doble per cada un, i una pista rodona pel seu ús exclusiu. La porta del camerino dels cosacs també estava dins la carpa dels cavalls.

Els vaig anar a veure cada dia, i mai no vaig coincidir amb cap dels artistes. Els cavalls estaven molt ben atesos, sempre tranquils, i dient-se coses entre ells.

I durant els dies del Festival, l'objectiu va ser: saber més. Aviam si els cosacs tenien ganes de xerrar i m'explicaven detalls dels cavalls. I com en tots els grups humans, n'hi havia que si i n'hi havia que no. I, aquesta vegada, els Sergeys, tant l'assistent com en Muratov, tots dos em van animar per interaccionar amb els cavalls. I en Muratov, em va explicar algunes coses interessants.

El dia de l'assaig, dimarts al matí.



El primer dia que els vaig veure actuar, dijous al vespre, vaig sacrificar l'emoció de l'espectacle per la curiositat del què hi havia al darrera les cortines. Com a presentació, al so dels tambors, els cosacs ballen danses inspirades en el folklore del Caucàs i surten tres cavalls amb tres genets amb torxes.

Darrera les cortines, els genets fan passejar els cavalls un o dos números abans de sortir a la pista. Passegen tranquilament en un lloc fosc, d'on surten tot de sorolls sobtats, música, aplaudiments, parlaments i tambors. Tres cavalls, dos molt tranquils, el tercer, el gris, jovenet, més inquiet.



Només dos cavalls alternen fent unes cinc voltes a galop cada un, mentre els cosacs fan les piruetes, i cavall i genet desapareixen darrera les cortines, per sortir l'altre cavall.

Però hi ha 5 cavalls a les quadres sota la carpa...

El genet del gris va desmuntar i va començar a passejar-lo un altre cop, i cada vegada que passava al meu costat, li donava un tros de carrota, que tenien tallada en un plat. L'espectacle anava continuant. Cavalls que van i venen, aplaudiments, sorolls, i el cavall gris atiborrat a carrotes. En Sergey assistent em va animar a que les en donés jo. I al final del número, els tres cavalls tornen a passejar al menys deu minuts per allà darrera. Els hi treuen les benes de les cames i vinga a passejar, i vinga carrotes.

En Sergey-Sergio em va explicar (o jo vaig entendre - tenim el mateix nivell d'anglès, ell i jo...) que hi havia dos cavalls veterans i tres de joves, que els estaven ensenyant.

El cavall gris, de raça espanyola, estava aprenent, i per això el portaven a fer dos voltes a la pista, i després el mantenien durant tot el número a darrera per a que s'anés aconstumant als sorolls, als aplaudiments, i com a premi, i per afavorir el reforç positiu de la conducta, li donaven carrotes i trossos de poma. Així va associant el rebombori del circ, el seu treball, amb menjar agradable i tracte amable. El mateix mètode que faig servir amb la meva euga Lola.

Uns altres dia vaig anar a la carpa quadra, a veure com entrenaven..però sempre vaig arribar tard.



També em va dir, en Serbey Muratov,  que dissabte farien sortir a fer volteig al cavall gris, i que no sabien ben be com es comportaria, però que calia que sortís.

Jo dissabte al matí estava entre el públic de la funció, i van fer sortir el cavall gris amb un genet, a galopar a la pista. El genet va fer una pirueta i el cavall una volta a la pista, i al següent cop que va passar per les cortines, el cavall gris va voler sortir...

Tot va anar bé. Els mossos de pista i alguns companys van indicar al cavall que li faltava una altre volta. La va fer. Ja no el van fer sortir més. Suposo que va anar a darrera, i el van tornar a atiborrar de carrotes. :)

La troupe Muratov va passar a la final, i va guanyar el premi especial del jurat. Ja té mèrit portar els cavalls en camió des de Rússia...

Aquí dilluns al vespre amb l'Ali i un altre cosac. (!!)

Dimarts, ahir, els cavalls i la Troupe van partir cap a Rússia. Bon viatge!


Referències:

- Llibre - programa de mà del festival de Circ Ciutat de Figueres.

- article en El País que no puc enllaçar

http://www.festivaldelcirc.com/

- http://www.circopedia.org/Main_Page

http://burguscircus.blogspot.com.es/2015/02/figueres-2015-la-troupe-la-troupe.html



diumenge, 15 de febrer de 2015

Torcedor


torcedor m Bastó amb dos forats per dins els quals passa un cordill que se cenyeix als morros d’una bèstia de manera que girant el bastó s’estrenyen fortament els morros de l’animal, i que s’empra per a dominar aquest mentre el ferren o curen.

Aish...de vegades trio a l'atzar les paraules que vull explicar en aquesta secció, i avui, l'atzar me l'ha jugada, per que no m'agrada estar sempre parlant del mateix: instruments de tortura dissenyats per l'home dirigits als cavalls. El rei de la creació.....torturant la resta de l'univers......en fin.

 El primer cop que vaig veure fer servir un torcedor jo tenia 16 anys i m'acabava d'iniciar en el món dels cavalls. Va venir al centre hípic un ferrador. El cavall no s'estava quiet de cap manera, no donava les mans ni els peus, i li va posar un torcedor.

No he trobat cap foto per ilustrar el mal que pots fer a un cavall pinçant el llavi o el nas. Si tu t'ho fas a tu mateix et pots fer una idea.

I el mal és que el cavall, no es va estar quiet. No perque fos un mal cavall....sinó perque estava mort de por...i lluitava per la seva vida, i no se'n fiava del ferrador.

I ja feia bé de no fiar-se del ferrador, perque aquest va acabant picant-li l'esquena amb el matell de ferrar, amb una ràbia que feia por, al cavall, a mi i a tots els altres nens que presenciaven com es ferra un cavall.

Afortunadament, hi ha altres mètodes més efectius per fer que els cavalls col.laborin. Un d'ells és l'aprenentatge per reforç positiu, i el seu instrument més valuós són els premis. El mètode "clicler" entra dins d'aquest tipus d'aprenentatge


Us poso un petit video



LES ENTRADES MÉS VISITADES DURANT LA SETMANA:

Les entrades més visitades

Trashumància 2011


Posidonia oceanica, la reina del Mediterrani

Avistament dofins llistat. Palafrugell maig 2011