divendres, 26 de setembre de 2008

Festival MAPA

Amb quasi una setmana de retard, potser perque calen uns dies d'espai per poder copsar totes les sensacions, us explico el que vam veure el dissabte al vespre a Pontós, en el marc del Festival MAPA-fosc.

No escriuré sobre el recorregut perque no sabria ni per on començar....potser el millor va ser l'Ivo Dimchev amb el tractor Aurora-forty-five que ens perseguia per matar-nos i va acabar dormint en el safareig, però una menció especial es mereix el muntatge del fantasma de Pontós, sotmés a votació popular.

L'artista Raquel Sakristan va resumir i barrejar l'imaginari popular autòcton amb les llegendes urbanes i un polsim del més enllà per crear tres espais amb fantasma d'entre els quals calia triar un. Intentaré recordar-me de tots:

Els Anunakis


Són una espècie d'extraterrestres que van venir fa molts anys a Pontós i van ensenyar als seus habitants a cultivar i fer altres coses. S'espera que tornir al 2012. Estan relacionats amb Amèrica del Sud.


La niña cirujano




Era una dona que tenia dues filles bessones. Una era molt maca i l'altre també. Però el que li faltava a una el tenia l'altre. La mare va decidir matar les bessones i fer, en plan Frankestein, una filla nova amb el millor de cada una. L'esperit de l'altre bessona sembla que va vagar en la eterninat de Pontós caçant nens, retallant-los i fen-ne de nous ajuntant les peces. Aquest de nit feia molta por.



















La Dama de la Tramuntana

Una llegenda de Pontós diu que si mous un moble de casa estàs cridant a la Dama de la Tramuntana, que, descontenta amb el canvi (o volguent participar-hi) bufa fort i s'emporta taules i cadires. Aquest és que em va agradar més. I a en Subi i a l'Ot també. Potser perque els plàstics ens fan recordar el paisatge de l'Empordà...


El fantasma més votat va ser La Dama de la Tramuntana

Video de presentació del festival a Tramuntana.tv:

dimarts, 23 de setembre de 2008

la neteja del camí de ronda del Castell de Sant Ferran

Fa dos anys que l'Associació d'Amics del Castell de Sant Ferran de Figueres (a la que direm a partir d'ara AACSFF) organitza, entre altres moltes coses, una jornada de neteja del camí de ronda del seu Castell amic.

El camí de ronda fa uns 3 km i mig i recorre tot el perímetre del Castell. Hi ha gent que l'anomena la "Ruta del Colesterol" perque són molts els figuerencs que fan aquest passeig per mantenir-se en forma.



El consistori de Figueres vol transformar aquest camí crescut amb l'espontaneïtat dels figuerencs en una ruta "ciutadana", amb bancs i papereres, miradors i cartells amb explicacions. I més coses crec, però com que no he vist el projecte, no puc opinar.


La meva empresa, AH-Consultors Ambientals, col.labora en la neteja vigilant que tots els residus que es troben es vagin col.locant en els seus respectius contenidors, la recollida dels quals va a càrrec de l'Ajuntament.

Com que també col.laborem en la recollida selectiva dels residus de l'arrossada anual de l'AACSFF des de fa anys, he notat que els participants són molt més sensibles en aquest tema. Al principi havia d'explicar i justificar la recollida separada dels residus. Molts participants protestaven i no entenien la importància de tenir tants contenidors, protestaven per que no ho podien llençar tot en la mateixa bossa, etc etc.

I és que hi ha una diferència molt gran segons on llences els residus, aquí a Figueres: tot el que es llença al contenidor gris va a parar a l'abocador de Pedret i Marzà on resta enterrat pels segles dels segles, o fins quan a algú se li acudeixi què fer amb les tones, tones i tones d'escombreries comarcals que estan allà sota la terra. I si col.loques els residus en els contenidors de colors, aquests van a reciclatge, que vol dir que en tornen a fer matèries primeres per tornar a fer coses. I la matèria orgànica torna a ser terra per plantar flors.




Per tant, i per protegir l'entorn, és lògic prendre la decissió de recollir separadament tot el que no volem, per que algú ho aprofiti, en comptes d'enterrar-lo.

Des d'aquí felicitem als Amics del Castell per la seva tasca en la protecció del medi ambient. Cadascú ha de posar el seu granet de sorra per deixar el món, al menys, tal com l'hem trobat, sinó millor.

dilluns, 15 de setembre de 2008

Tempus fugit

L'altre dia mirava una peli a la tele mentre llegia un llibre i em va sobtar una frase d'un dels protagonistes que, a la pregunta "¿tú crees en eso?, responia: "ni en eso ni en los relojes cuando se paran."



Immediatament la meva ment va deixar estar l'apasionant món dels vegetals comestibles i la importància que tenen en la nostra dieta, per divagar sobre els rellotges, el temps i l'eternitat. I, quins són els rellotges que no se paren?, els rellotges de sol, per descomptat.



Els rellotges de sol van ser molt importants en èpoques passades, ja que donaven resposta a l'ancestral preocupació de l'ésser humà per comptar el temps, saber les hores, controlar la vida. Un cop es van perfeccionar els rellotges mecànics, els de sol es van trobar inútils. Quan vaig anar a l'Argentina vaig buscar, com sempre, rellotges de sol en les parets assoleiades, però no en vaig trobar ni un. Potser els natius van fer servir altres artilugis per comptar les hores, o potser no les comptaven, i potser els espanyols i europeus van arribar en un moment en què els rellotges de sol no estaven de moda, i no en van fer cap allà.




A diferència dels mecànics, analògics o digitals, els rellotges de sol, en la nostra latitud, no mesuren hores exactes. El temps es distorsiona amb l'espai. Per calcular l'angle i la posició de la busca (el gnòmon) calen càlculs astronòmics, literalment parlant, i aplicar l'Equació del Temps.



Per això, cada rellotge de sol és una petita gran obra d'art, on no només intervé l'artista que deixa l'empremta material, sinó també l'artista del temps, el calculador del rellotge.



Per l'admiració que em causen, ja fa anys que faig col.lecció de fotos de rellotges de sol, i cada vegada que en veig un deteriorat em sap molt de greu. Els rellotges de sol són eterns, duren per sempre, sempre que duri la paret on estan. I sempre que no l'hi facin ombra!



Per fer un homenatge als rellotges de sol he creat l'entrada "el rellotge del mes", on aproximadament cada mes hi posaré un de diferent, de la meva col.lecció. Si voleu saber més de rellotges visiteu l'enllaç "Inventari de rellotges de sol catalans". Allà podreu trobar la web de la Societat Catalana de Gnomòtica i altres webs relacionades.

dimecres, 10 de setembre de 2008

He trasplantat l'orquídea Valentina


L'altre dia, en un fogot d'inspiració vegetal, vaig anar a comprar pedres de color de rosa per trasplantar l'orquídea Valentina. Ara les orquídees estan totalment parades, en estat literalment vegetatiu, suposo que per que no hi ha gaire diferència de temperatura durant el dia i la nit, tinguen en compte que són dins a casa, darrera la porta del pati.

La Valentina havia fet arrels durant l'hivern passat, que creixien molt i molt ràpid, però que ara estan totalment aturades. Així que la vaig treure del seu test de vidre i li vaig retallar totes les arrels seques. La pobre va quedar així:




Aquí es veuen les arrels noves.
Llavors vaig intentar de totes les maneres possibles, que hi capigués en algún dels testos que tenia preparats. No va haver maneres. Al final vaig treure el test de vidre de l'orquidea Aurèlia, que és dels meus pares, i la vaig intentar trasplantar allà.
Total. Al final vaig haver de clavar-la literalment, amb una forquilleta de filferro, entre les pedres. I per ara, sembla que està la mar de bé.

De totes maneres, segueixen les dues ben parades.



















Les colònies de gats urbans, animals ensalvatgits o abandonats?

Per qüestions de feina estic fent un inventari de les colònies de gats urbans a la ciutat de Figueres. És una feina que m'agrada i estava en la meva agenda-mental-de-coses-que-t'agradaria fer- des dels temps que tenia l'oficina que censava els gossos.

El primer que em va sobtar quan vaig començar a treballar el tema, és que la gent que posa el menjar (d'ara en endevant els anomenaré "els responsables") i vigila que no falti aigua, es coneixen entre ells. I saben quins animals alimenten i quina classe de menjar hi posen, i saben si recullen o no les restes de menjar, si hi van cada dia o no, etc, etc. La veritat és que això era esperable, però no em va deixar de sorprendre.

Una altre sorpresa és que els responsables saben perfectament quants mascles i quantes femelles hi ha, quina ha parit, quans gatets ha tingut, si són manyacs, si són esquerps, de quin color, etc, etc. Fins i tot els hi posen noms. I suposo que cada responsable els hi posa els seus noms. Vull dir que potser hi ha gats que tenen diferents noms.

Quan anem a veure una colònia de gats normalment no en trobem cap. Només surten quan venen els seus cuidadors. Els gats són desconfiats, molt desconfiats i quan tenen molta por poden resultar molt agressius.

Els responsables de les colònies són gent lligada als "seus" gats, que pateixen quan se'n van de vacances per si els gats tindran aigua i menjar, i que cada dia vigilen que estiguin tots, i sans. Els gats urbans fan així la mateixa funció que un animal de companyia que puguis tenir a casa. A més a més, els gats fan maco, augmenten la biodiversitat de la ciutat i, segurament, de tant en tant, cacen alguna rata.

L'origen d'una colònia de gats pot ser l'abandonament d'un gat casolà que, pel motiu que sigui, no es deixa entrar més a la casa que l'acollia. Legalment ha passat d'animal de companyia a animal abandonat -perque normalment no se'ls hi posa microxip, als gats, encara que estigui obligat per la llei - i d'abandonat a animal ensalvatgit (que és animal que ha perdut les seves condicions que el feien apte per fer companyia). He sentit moltes persones que diuen que un gat, ja s'espavila sol, que el pots deixar al carrer, que ja se'n surt. I és veritat, els gats se'n surten, troben altres gats, s'aparellen, tenen cries i s'instal.len en un lloc on s'hi troben bé. Aquest lloc ha de ser segur i dispondre d'aigua i menjar, és clar. És igual que el menjar sigui presa, que l'hagin de caçar, o que sigui pinso.

I aquí arribem al quid de la qüestió, que sempre és el mateix: perquè la gent es compra un/a gat/a i després l'abandona? podem discutir el tema amb els mateixos arguments de sempre, però jo ho resumiria dient que la gent és ignorant del comportament dels gats, independenment que diguin que se'ls estimen molt, i que després es donen compte que en realitat no volen ser responsables d'un felí. I això es pot aplicar a qualsevol altre animal domèstic.

La Bibibutx a sobre el piano:

dissabte, 6 de setembre de 2008

Els animals de companyia exòtics

Article publicat a l'Empordà, el 26 d'agost de 2008.




Un animal de companyia exòtic és, segons la Llei de Protecció dels animals, aquell que pertany a la fauna no autòctona i que de manera individual depèn dels humans, hi conviu, i ha assumit el costum del captiveri.

Què vol dir tot això? Primer aclarim el terme de “fauna no autòctona”. Aquest concepte fa referència a totes les espècies animals que no són de Catalunya. És un concepte molt ampli perquè inclou moltes espècies d’animals que coneixem només com a animal de companyia: hàmsters, canaris, periquitus, peixos de colors, tortugues d’aigua o de terra, cotorres i altres lloros, entren dins d’aquesta denominació.

Altres espècies d’animals que poc a poc es van acostant a nosaltres són els gerbos o rates del desert, les iguanes, els camaleons, serps, i altres rèptils, com el dragó barbut, aranyes (incloses les taràntules) i d’altres sorpreses que ens depara el negoci del comerç internacional d’animals.

En l’altre part de la definició vol dir que alguns individus d’aquestes espècies s’han acostumat a viure en gàbies i que depenen totalment de l’humà que el cuida. En depenen, evidentment, perquè l’humà els hi ha de donar aixopluc i de menjar, dues condicions que s’han de semblar d’allò més a les que podrien tenir en el medi salvatge.

Alguns d’aquests animals fins i tot sobreviuen o viuen bastant bé en les nostres terres i amb el nostre clima. Si s’escapen, o l’humà l’allibera en qualsevol lloc, poden provocar veritables desequilibris ecològics. És el cas de la tortuga de Florida, que competeix amb la nostra tortuga d’aigua i la fa fora dels llocs on sempre ha criat, o les cotorres de Kramer, aquests petits lloros verds que ja quasi s’han estès per tota la comarca. A aquestes espècies animals les anomenem “fauna exòtica invasora”.

D’altres animals si s’escapen o alliberen acaben morint en pocs dies o no suporten l’hivern, com els canaris o els hàmsters.


També són animals exòtics, les mones i ximpanzés, els tigres, els lleons, i altres animals salvatges, alguns en perill d’extinció. En el Conveni sobre el Comerç Internacional de Espècies Amenaçades de Fauna i Flora (CITES), firmat l’any 1973 figuren les espècies d’animals i plantes que no es poden comercialitzar, pel perill imminent de desaparició. La CEE afegeix una llista d’espècies que no es poden comercialitzar en el territori comunitari. El CITES especifica les espècies que es poden vendre i comprar amb controls estrictes i altres espècies que, nascudes ja en captivitat, poden ser objecte de comerç. L’últim dels llistats és d’espècies que, tot i que no tenen cap restricció, es troben amb problemes per sobreviure en alguns països.


La compra d’un animal d’una espècie exòtica no pot ser feta de manera impulsiva. Ha de ser una decisió raonada i meditada. Primer de tot cal informar-se de l’animal: quan anys viurà? És fàcil aconseguir menjar adequat? Necessita un espai especial? Es farà molt gran? Mossega?

Els lloros i els guacamais poden viure fins a 80 anys. Les tortugues, 100 anys. Els camaleons, les serps i altres rèptils necessiten menjar viu: grills, cucs i cries de ratolí, que són bastant cares. De vegades amb una simple gàbia n’hi ha prou, però potser cal un terrari amb sorra del desert, tub fluorescent i escalfador de l’ambient. Les iguanes creixen més d’un metre, la petita tortuga d’aigua aviat serà més gran que el palmell de la mà....Alguns animals es tornen agressius, encara que els manuals diguin que no mosseguen mai.

El venedor ens facilitarà, en el moment de la compra, informació escrita sobre les característiques de l’animal, les seves necessitats i les seves condicions de manteniment. Cal demanar també la factura de compra, i, si s’escau, el número de CITES que li correspon.

Si teniu un animal exòtic com a mascota, pregunteu-li (o pregunteu-vos) si és feliç a casa teva o si preferiria ser salvatge. Si es vol quedar a prop de vosaltres és perquè li feu la vida molt agradable...... Com la del camaleó Flash, del meu veí, Nil.

LES ENTRADES MÉS VISITADES DURANT LA SETMANA:

Les entrades més visitades

Trashumància 2011


Posidonia oceanica, la reina del Mediterrani

Avistament dofins llistat. Palafrugell maig 2011