dilluns, 11 de maig de 2009

La primavera ha venido

y nadie sabe cómo ha sido.

Aquesta nit he sentit cantar el xot. I quan el xot callava, es sentia el rossinyol. Què més és pot demanar a una casa adosada pseudourbana? Potser que niin les orenetes en les escaires del teulat.

Informació sobre el xot: Otus scops



Informació sobre el rossinyol: Luscinia megarhynchos







He tingut la sort de passejar fa poc pel Cap de Creus, portada per en Jack, al qual li estic agafant molt de carinyo, i gaudir d'un paisatge ajardinat de ginesta, olor de farigola, rosa de mareselva, estepes blanques i negres, roses i blanques, aliagues groques, tomaní i romaní de color de viola. La mar blava sense moure's, els caminets del mar turquesa, l'acompasat ritme d'en Jack sobre els camins mil.lenaris: pac, pac; pac pac.... Hom té la sensació d'anar enrere en el temps, galops de preses de missatger, pujades de meditació...paisatge
tot estroncat amb la troballa d'un cotxe o un quad de tant en tant.

Que por mayo era, por mayo
cuando hace la calor,
cuando los trigos encañan,
y están los campos en flor.
Cuando canta la calandria,
y responde el ruiseñor.
Cuando los enamorados,
van a servir al amor.
Y yo aqui, sito, cuitato,
que vivo en esta prisión.
Que ni sé cuándo es de día,
ni cuándo las noches son,
sinó por una avecilla,
que me cantaba al albor...
Matómela un ballestero!
Déle Dios mal galardón!!!
Romance anónimo.

divendres, 8 de maig de 2009

Resum de Fires del 2 de maig

Durant uns segons surt en JLL tocant amb en Kotjo a la Rambla. Hi va assistir bastant de públic i la nostra fotògrafa preferida li va fer un munt de fotos.

LES ENTRADES MÉS VISITADES DURANT LA SETMANA:

Les entrades més visitades

Trashumància 2011


Posidonia oceanica, la reina del Mediterrani

Avistament dofins llistat. Palafrugell maig 2011