Arte venandi cum avibus

Amb l'Avalon

Dilluns passat vaig fer una immersió en el món de la falconeria: història, tècniques i material, animals, volar ocells....Quin món més apasionant, i absorvent...

Tinc la sort de tenir al costat de casa l'Escola de Falconeria del Mas Ullastre, a Sant Climent Sescebes. I el professor, en Xavier, amb una certa retirada física al Gran Fèlix (que segurament li han comentat més d'un cop), és un expert en el tema, amb més de 30 anys d'experiència.

La cetreria és un art. L'ocell té el seu temperament i caràcter, i no deixa mai de ser salvatge. Amansir-lo és tot un procés, on el més important i espectacular és la creació del vincle, una relació que durarà tota la vida.

L'art de caçar amb ocells és antic com l'home. Segurament paral.lel a la domesticació de gossos i cavalls, i l'aparició de l'agricultura i la ramaderia. És el que em fascina d'aquestes arts tant antigues: des del principi dels temps ja està tot escrit, i ho has de seguir al peu de la lletra com ho han fet milers d'homes abans. Si aquest coneixement es perd, es perd amb ell part de la cultura comuna de la humanitat. Sempre es pot perfeccionar la tècnica, o fer servir nous materials, però no cal fer massa modificacions als antics coneixements que funcionen perfectament.

Una altre cosa que trobo interessant d'aquestes arts antigues és l'ús qüotidià de paraules que en realitat són específiques d'un art determinat. En aquest cas, el mot altaneria, en castellà, es fa servir com adjectiu d'una persona altiva, que mira per sobre de l'espatlla: una persona altanera. En canvi, en cetreria, designa una classe de vol i/o una forma de caçar, pròpia dels falcons i altres rapinyaires similars.

Gràcies a tots els implicats en aquesta jornada tant maca!!