Abans d'ahir, quan vaig sortir a passejar la Duna, un ocell que cantava em va fer recordar les meves nits d'estudianta universitària.
El rossinyol, un altre any.
I avui he sentit, des del menjador de casa, el xot.
Ja els tenim aquí. Espero que portin la calor
Ah! pero, era por mayo, no?
Que por mayo era, por mayo
cuando hace la calor,
cuando canta la calàndria,
y responde el ruiseñor,
cuando los trigos encañan
y estan los campos en flor,
cuando los enamorados
van a servir al amor.
Y yo aquí, triste, cuitado,
que vivo en esta prisión,
que ni sé cuándo es de dia
ni cuándo las noches son,
sinó por una avecilla
que me cantaba al albor.
Matómela un ballestero,
!Déle Dios mal galardón!
dijous, 15 d’abril del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LES ENTRADES MÉS VISITADES DURANT LA SETMANA:
Les entrades més visitades
-
Una amiga em va donar la benvinguda a la vida "granota": ou, capgros (metamorfosi), granota. I des d'on estic, sento el cant ...
-
La tenda vermella és la manera d'evocar un espai on, fa mil.lers d'anys, les dones es reunien per descansar mentre estaven menstrua...
-
Cinc - V - mesos. Sis - VI - Lunes noves. Cent cinquanta - CL - dies de Sol Lágrimas negras A sota, cinc versions diferents de la mateix...
-
Per dir-lo d'alguna manera, la sensació que he tingut quan he convertit el ifone en un ratolí pel pc, a la primera!!! Ostrens !, compara...
-
Article publicat al setmanari Empordà, el 29 d'abril de 2020. En ple confinament per la pandèmia de COVID-19 https://www.emporda.info/...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Potser teniu alguna cosa a dir: