dijous, 30 de setembre de 2010

Ruta per Somiedo, Astúries

Aquest any hem canviat desert per muntanyes atlàntiques, i, inevitablement, ens plourà. Però les ganes són igual i no ens falta posar a la llista "bon humor i ganes de passar-s'ho bé", com posa la llista que li han donat al meu fill amb les coses que han de portar pel crèdit de síntesi , (però això ho explicaré en una altre ocasió).

Aquesta és la pàgina web del nostre guia:
http://www.aventurasacaballo.com/
I aquesta la del parc natural de Somiedo:
http://www.somiedo.es/

dimarts, 28 de setembre de 2010

Els bolets: misterioses formes de vida

Article publicat al setmanari Empordà, el 28 de setembre de 2010



Entre animals i vegetals, els bolets són la part visible d’uns organismes terrestres molt especials: els fongs. Els científics classifiquen de vegetals totes aquelles formes de vida que poden fer la fotosíntesis, és a dir, que l’energia que necessiten l’obtenen directament del Sol. Es caracteritzen perquè són de color verd: la clorofil·la és un pigment necessari per captar l’energia solar.  Els animals són aquelles formes de vida que no poden treure energia directament del Sol i que a més, tenen una característica molt peculiar: es poden desplaçar lliurament.

Però els fongs no fan la fotosíntesi, no tenen clorofil·la, ni tenen la capacitat de moure’s...estan entre mig d’animals i vegetals. Per tant es va optar per constituir un regne que fos per a ell sols. Si de petits a l’escola ens deien que a la natura hi havia tres regnes: l’animal, el vegetal i el mineral, ara els hi expliquen que hi ha quatre: animal, vegetal, mineral i fongs. En el regne dels fongs hi són representats els llevats, les floridures i el que coneixem per bolet.

Els fongs estan formats per unes fibres anomenades hifes. Totes les hifes juntes formen un micel.li. En el cas dels bolets, aquest micel.li és subterrani i no s’acostuma a veure. El bolet en si és l’aparell reproductor del fong, el que fabrica les espores, que serien l’equivalent a les llavors de les plantes.

És per aquest motiu que es recomana recollir els bolets amb cistell: el cistell permet que les espores que es troben en el bolet es dispersin mentre en busquem més. Les espores que caiguin a terra esperaran el moment idoni per germinar i formar una hifa, que donarà lloc a un micel.li que, algun dia, formarà un bolet per reproduir-se.

I de què viuen els bolets? Seria més encertat preguntar, de què viuen els fongs que fabriquen bolets? Depèn de l’espècie de fong, però, en general, els fongs comestibles viuen amb una relació molt especial amb altres vegetals, o s’alimenten de matèria orgànica morta.

Per exemple, si pregunteu a un caçador de bolets on podeu trobar rovellons o pinetells us dirà que a sota les pinedes (segur que no especifica quina pineda, ni el lloc exacte). Aquests dos fongs, els que fan els rovellons i els pinetells, viuen sempre associats als pins. Els seus micel·les es barregen i interactuen amb les arrels del pi i tots dos organismes en surten beneficiats. Aquesta relació de benefici mutu s’anomena simbiosi.  Els pins tenen unes arrels molt poc desenvolupades i molt fines, però ajudades amb el micel·li dels fongs, poden captar aigua i sals minerals de manera molt més eficient. I el pi li dóna al fong tot allò que necessita per créixer.

Exemples de bolets que s’alimenten de matèria orgànica morta serien les gírgoles viuen sobre la fusta en descomposició del pollancre, o els xampinyons que es cultiven sobre excrements de cavall.

Com tots sabem n’hi ha bolets comestibles, d’altres que no ho són, i d’altres que són tòxics i verinosos, fins causar la mort. També hi ha bolets que fabriquen substàncies al·lucinògenes i psicotròpiques, usades en cerimònies ancestrals. Per això alguns bolets estan relacionats amb l’imaginari de bruixes i follets, com per exemple els cama-sec que viuen entre l’herba dels prats de vegades formen cercles o rodones que coincideixen amb el micel·la subterrani, però quan no se sabia aquest fet, es pensava que era cosa de fades.

Hi ha multitud de guies per anar a caçar bolets i la Generalitat, a través de la televisió en fa ressó tot sovint. Sobretot cal tenir cura del bosc, no remenar gaire el sòl, i no deixar residus. I un bon mapa, gps, o el que sigui, per no perdre’s!

dimecres, 22 de setembre de 2010

Etologia d'estar per casa: els animals no tenen facebook.


Potser una de les més difícils classes de comunicació és la comunicació entre espècies, entre diferents classes d'animals.

I personalment crec que la més difícil de totes és entre qualsevol espècie animal i l'humà. En aquest escrit ens referim sobretot als mamífers, encara que es pot aplicar a totes les espècies animals.

Els animals tenen molts més recursos que nosaltres per comunicar-se entre els individus de la mateixa espècie (olors, sons, vista, tacte, etc), i també en tenen alguns, bastant universals, per comunicar-se entre espècies.

La comunicació universal està basada sobretot en moviments corporals i, per tant, en l'energia que projecta el cos. És fàcil comprovar-ho en la relació entre presa i predador, o entre dos animals territorials diferents, o en la fàcil entesa entre dos cadells de diferents espècies que creixent junts.

Tanmateix els mals entesos sovintegen en aquestes relacions entre espècies, i hi ha dues vies per solucionar-los: o per la força, o per l'acceptació (a cap animal li agrada barallar-se, i menys si la baralla posa en perill la seva integritat física. Hi ha algunes excepcions com el Dimoni de Tasmània, que es baralla continuament, fins i tot amb la seva parella). De totes maneres, en ocasions cal molta força per arribar a l'acceptació: llavors un animal s'imposa sobre l'altre, però en definitiva es comuniquen.

L'humà, per exemple, és un animal dominant i territorial, a qui li agrada manar als altres animals. No és que li agradi, és que ho necessita: és un animal sense armes, despullat, no té més que la seva habilitat per imposar-se, ja sigui per la força, o per l'acceptació.

La comunicació té dues bandes: l'emissor envia un missatge a un receptor, i aquest es transforma en emissor i envia un altre missatge - que per anar bé hauria d'estar minimament relacionat amb el primer- a l'emissor anterior, que ara és receptor. Sembla fàcil, però no és tant simple...hi entren altres factors en joc, sinó, no hauria mai malentesos.



En aquest esquema es representa bastant bé: el que volem comunicar és el missatge. Per fer-ho necessitem un canal i un senyal reconegut per l'emissor i també pel receptor. Si no és així, el missatge no arribarà a termini. Per exemple: jo li dic a la meva gossa: "hola Duna, quin dia tant maco que fa avui!!!". Ella coneix el canal: el so, però no enten el senyal ( l'idioma); conseqüència: el missatge no arriba al receptor. La majoria dels malentesos de comunicació entre espècies són d'aquesta mena.

Un altre exemple: la Duna em mira, mou la cua i aixeca les orelles. Què vol dir-me? Com que no l'entenc (el missatge no m'arriba, no entenc el senyal) ella a més fa un saltet amb les potes de devant i fa com si es dirigís a la porta. Ara si que m'ha arribat el missatge: vol sortir. Potser la propera vegada l'entendré quan em miri i mogui la cua, i així la comunicació es fa afinant entre les dues, el senyal es va fent més subtil, fins que, si totes dues posem de la nostra part, sigui tant i tant fi que sembli telepatia.

Els cavalls per exemple, són molt bons en interpretar els moviments corporals, com tots els animals que són presa. Els hi va la vida si no saben si el puma vol atacar-los o només vol veure aigua en la mateixa bassa. Entre l'humà i el cavall es pot establir un tipus tant subtil de comunicació que sembli telepatia, que només de pensar en una acció, el cavall la realitzi. En aquests moments no soms conscients de fer servir canals ni senyals, però hem trasmès el missatge d'una manera eficient. Misión cumplida.

dimarts, 7 de setembre de 2010

Reciclatge, envasos, etiquetes i escombreries

Hom (m'encanta aquesta paraula), hom veu a TOTES les etiquetes de qualsevol cosa que comprem envasada una sèrie de símbols i informació a la qual no li fem ni cas.
No és la meva intenció en aquesta entrada explicar la simbologia de tots els pictogrames que podem trobar en les etiquetes, però n'hi ha un al qual estem mooooolt acostumats però que en general no se sap què vol dir.

El símbol en qüestió és aquest. S'anomena PUNT VERD, encara que pot ser de qualsevol color

La pregunta és: què significa?

- Que l'envàs està fet amb material reciclable - No

- Que l'envàs és reciclable  - No del tot correcte


Resposta correcte: significa que una part del que t'ha costat l'envàs (la cosa que has comprat i l'envàs on hi va) és el cost del seu reciclatge. Amb altres paraules: significa que t'estant cobrant pel reciclatge de l'envàs on hi ha ficada la cosa que has comprat.

Davant l'entrada en vigor de la Llei d'Envasos i Residus d'envasos, els fabricants de coses envasades només tenien dos alternatives per cumplir la llei:

- o feien que el consumidor final els hi tornés l'envàs.
- o cobraven al consumidor final una taxa per reciclar l'envàs

No cal dir que la majoria dels fabricants van optar per cobrar la taxa al consumidor final, o sigui, nosaltres.

Per altre part, aquesta taxa que cobren al consumidor final no se la queden els fabricants, sinó que ha d'anar a parar a una societat sense ànim de lucre, anomenada Ecoembes, que es dedica a recollir aquests envasos un cop usada o esgotada la cosa que hi ha a dins. Ho fa, al menys aquí a casa nostra, a través del sistema de contenidors de recollida selectiva al carrer. Aquesta recollida no té cap cost per les arques municipals perque la paguem entre tots els consumidors quan comprem qualsevol cosa envasada.

Resum: hom compra una cosa qualsevol. Dins el preu de la cosa hi ha una petita part que és el cost de reciclar l'embolcall o l'envàs (marcat amb el punt verd). Hom té dret a dipositar l'envàs en el contenidor de recollida més proper, per a que el reciclin.

Alternativa per perdre diners (l'Hom) i guanyar diners (ecoembes): hom compra una cosa. Hom tira l'envàs a la basura o en qualsevol paperera, o en qualsevol puestu. Si tires l'envàs a la basura, aquesta recollida sí costa diners al municipi. Si costa diners al municipi, l'ajuntament els cobrarà als contribuents (és a dir a l'Hom). Per tant hom estarà pagant dos vegades el mateix envàs: una quan el va comprar, i una altre quan l'ha tirar a les escombreries.

Si hom tira l'envàs a qualsevol puestu, hom no perd diners, però si que els guanya la societat que ha cobrat aquests diners per reciclar l'envàs: de fet ha cobrat però no ha reciclat.

Per tant, i com tot al final, ja no és una qüestió mediambiental, és una qüestió econòmica aquest panorama:


O aquest altre:

LES ENTRADES MÉS VISITADES DURANT LA SETMANA:

Les entrades més visitades

Trashumància 2011


Posidonia oceanica, la reina del Mediterrani

Avistament dofins llistat. Palafrugell maig 2011