dijous, 29 de setembre de 2011

Dol

Si fos de l'antic Egipte, ara m'estaria tallant el cabell i rapant les celles, per demostrar el meu dolor.


En una altra època, m'esquinsaria els vestits per demostrar com em dol.


Com demostrar el meu dolor?...


El sentim tant tots!!!


16 de gener de 1994. Aquí ja erem velles amigues.

17 de setembre de 2005. A cal Sagristà




Trobarem a faltar el teu somriure
diu que ens deixes, te'n vas lluny d'aquí....
Però el record de la vall on vas viure,
no l'esborra la pols del camí.

Quan arribis a dalt la carena,
mira el riu i la vall que has deixat,
i aquest cor que ara guarda la pena,
tan amarga del teu comiat.

Que siguis molt feliç
Que te vaya bonito!




dilluns, 26 de setembre de 2011

Domesticar i el toro Capitan




- Ahh!!! - va dir la guilla -, ploraré.


- Serà culpa teva - li va dir el petit princep-, jo no volia fer-te mal, però tu has volgut que et domestiquès...


- És així - va dir la guilla


- I ara ploraràs! - va dir el petit príncep


- Segur!


- No hi guanyes res.


- Guanyo - va di la guilla - he guanyat a causa del color del blat.


I després afegí:


- Vés a veure les roses: comprendràs que la teva és única en el món. Tornaràs per dir-me adéu i jo et regalaré un secret.


El Petit Príncep va anar a veure les roses, i les va dir:


- No sou res, i no us sembleu gens a la meva rosa. Ningú us ha domesticat ni vosaltres no heu domesticat ningú. Sou com era abans la guilla, que no es distinguia d'entre cent mil guilles. Però jo la vaig fer la meva amiga i ara és única al món.


Les roses es sentien molestes sentint el petit príncep, que va continuar, tot dient:


- Sou molt boniques, però esteu buides i ningú no donaria la vida per vosaltres. Qualsevol que us vegi pot creure sens dubte que la meva rosa és igual que qualsevol de vosaltres. Però ella sap que és la més important de totes, perque l'he regada, perque la vaig abrigar amb el fanal, perque jo li vaig matar les eruges (llevat dues o tres que es van fer papallones) i és a ella a qui jo he sentit queixar-se, alabar-se i algunes vegades fins i tot callar-se. Perque és la meva rosa, al final.


I va tornar amb la guilla.


- Adéu - li va dir


- Adéu - va dir la guilla. Té, el teu secret, que no pot ser més simple: només amb el cor es pot veure bé; l'essencial és invisible als ulls.


- L'essencial és invisible als ulls - va repetir el petit príncep per enrecordar-se'n


- El que fa més important a la teva rosa, és el temps que tu has perdut amb ella.


- És el temps que jo he perdut amb ella....va repetir el petit princep per enrecordar-se'n.


- Els homes han oblidat aquesta veritat - va dir la guilla-, però tu no l'has d'oblidar. Ets responsable per sempre del que has domesticat. Tu ets responsable de la teva rosa


- Jo sóc responsable de la meva rosa...- va repetir el petit príncep per poder-ho recordar.


Capítol  XXI. El petit príncep. Antoine de Santi-Exupéry




I aquí un exemple de domesticació una mica folklòric: Jose Luis y el toro Capitán, dos jubilats que recorren les places i carrers d'alguns pobles d'aquesta península ibèrica:
http://joseluispejenaute.blogspot.com/

divendres, 23 de setembre de 2011

Becquer

D'adolescent llegia moltíssim les rimes de Bécquer, sempre en trobava alguna que s'avenia amb el què em passava en aquell moment. Són totes molt tristes i melancòliques, però de vegades, d'adolescent, em sentia també trista i melancòlica.

Ahir em va venir al cap la rima LXXXIII: cerraron sus ojos....

Cerraron sus ojos 
que aún tenía abiertos, 
taparon su cara 
con un blanco lienzo, 
y unos sollozando, 
otros en silencio, 
de la triste alcoba 
todos se salieron. 

         La luz, que en un vaso 
ardía en el suelo, 
al muro arrojaba 
la sombra del lecho, 
y entre aquella sombra 
veíase a intérvalos 
dibujarse rígida 
la forma del cuerpo. 
  
         Despertaba el día, 
y a su albor primero, 
con sus mil ruidos 
despertaba el pueblo. 
Ante aquel contraste 
de vida y misterio, 
de luz y tinieblas, 
yo pensé un momento: 
“¡Dios mío, qué solos 
se quedan los muertos!” 
  
         De la casa, en hombros, 
lleváronla al templo, 
y en una capilla 
dejaron el féretro. 
Allí rodearon 
sus pálidos restos 
de amarillas velas 
y de paños negros. 
  
         Al dar de las ánimas 
el toque postrero, 
acabó una vieja 
sus últimos rezos, 
Cruzó la ancha nave, 
las puertas gimieron 
y el santo recinto 
quedóse desierto. 
  
         De un reloj se oía 
compasado el péndulo 
y de algunos cirios 
El chisporroteo. 
Tan medroso y triste, 
tan oscuro y yerto 
todo se encontraba 
que pensé un momento: 
“¡Dios mío, qué solos 
Se quedan los muertos!” 
  
         De la alta campana 
la lengua de hierro 
le dio volteando 
su adiós lastimero. 
El luto en las ropas, 
amigos y deudos 
cruzaron en fila, 
formando el cortejo. 
  
         Del último asilo, 
oscuro y estrecho, 
abrió la piqueta 
al nicho a un extremo; 
Allí la acostaron, 
tapiáronla luego, 
y con un saludo 
despidióse el duelo. 
  
         La piqueta al hombro 
el sepulturero, 
cantando entre dientes, 
se perdió a lo lejos. 
La noche se entraba, 
reinaba el silencio,
perdido en las sombras 
medité un momento: 
“¡Dios mío, qué solos 
Se quedan los muertos!” 
  
         En las largas noches 
del helado invierno, 
cuando las maderas 
crujir hace el viento 
y azota los vidrios 
el fuerte aguacero, 
de la pobre niña 
a solas me acuerdo. 
  
         Allí cae la lluvia 
con un son eterno; 
allí la combate 
el soplo del cierzo. 
Del húmedo muro 
tendida en el hueco, 
¡Acaso de frío 
Se hielan los huesos...! 

………………………       
………………………

         ¿Vuelve el polvo al polvo? 
¿Vuela el alma al cielo? 
¿Todo es vil materia, 
Podredumbre y cieno? 
¡No sé; pero hay algo 
Que explicar no puedo, 
Que al par nos infunde 
Repugnancia y duelo, 
A dejar tan tristes, 
Tan solos los muertos.
 
 

diumenge, 18 de setembre de 2011

Pujant per primer cop a l'Avatar

El video del dia 7


Abeurar, abeurador (vocabulari relacionat amb els cavalls)

abeurada f 1 Acció d’abeurar. 2 Abeurador.
abeurador m Pica o recipient on el bestiar va a beure.
abeurar v tr Donar beure als animals.  REF.


Abeurant el Gipsy en la ruta del Massís de Madres, 2006.


Abeurador en el parc natural de Somiedo, Astúries 2010.

Bandolero, Chulo i Bandido bebent en l'abeurador anterior. 
En Jesús és el guia d'Aventuras a caballo.

Pouant aigua per abeurar els cavalls en ple Sàhara, 2009.
Abeurant el Bilal

Un altre abeurador a la frontera d'Astúries amb Lleó, 2010

Pou per abeurar en el Sàhara 2009


Abeurador reciclat de l'Occitanne. Els Angles 2006.

Pou amb politja. Sàhara 2009.



Abeurador en la ruta asturiana. 

L'abeurador del meu cavall

dijous, 15 de setembre de 2011

Vocabulari del cavall: Hipòdrom

hipòdrom m Recinte on es desenvolupen curses de cavalls o espectacles eqüestres.


Hippo en grec vol dir cavall. Dromo vol dir carrer. Ref






Al costat de casa hi ha l'hipòdrom de Bàscara, on es fan curses de cavalls i també pots anar a galopar amb el teu cavall. Llàstima que la pista no sigui d'herba. Quan galopes sobre l'herba és com volar...


http://facebook.com/hipodrom.de.bascara

Vaig llegir fa poc un estudi, la conclusió del qual era que no valia la pena picar els cavalls per a que corrin més, perque, encara que els piquis, no corren més.

Personalment crec que els cavalls haurien de córrer perque els hi agrada córrer. Si jo pretengués que l'Avatar corri com un purasang i ell no ho fa, de qui és la culpa?


Una tarda a les curses de cavalls - Diari de Girona.

dimarts, 13 de setembre de 2011

Vocabulari del cavall: L'OFEGADOR

L'ofegador o sotagola és la corretja de la brida que passa per sota la gola del cavall per a fixar la testera i les galteres.

La testera és la corretja de la brida que va col.locada darrera el cap. També és la peça de l'arnès que cobria i defensava la part superior del cap del cavall.

La galtera és la corretja de la brida que uneix el fre i la testera tot passant per damunt la galta.



Cavall amb testera

en el torneig del Castell de Sant Ferran


dijous, 8 de setembre de 2011

El gran dia

Va ser ahir a la tarda, el 7 de setembre. Ja m'havien avisat que era un moment emocionant, això de muntar el poltre el primer cop. Després d'un any i mig de coneixença mútua, de doma peu a terra....va arribar el moment de pujar. Sense pensar-m'ho massa, ja que el cap de setmana anterior li vam estar donant massa voltes, jo no estava segura, i el cavallet es va apartar i no em va deixar pujar.

A la foto ja es veu que no les tenia totes, però em negava a que ningú pugés abans que jo. Bé, la nena de la meva amiga Mònica, amb dos anyets ella i dos el cavall, ja va pujar a l'Avatar, però això no compta, no? Crec que el cavall ni es va adonar que tenia algú a sobre....

Hi ha un video: quan el tingui editat el publicaré en una altra entrada.

dilluns, 5 de setembre de 2011

La doma de l'Avatar 3 - Jugant a pilota

L'Avatar ja té tres anys. Aqui el veieu jugant a la pilota... no arribarem molt lluny com a futbolerus...

LES ENTRADES MÉS VISITADES DURANT LA SETMANA:

Les entrades més visitades

Trashumància 2011


Posidonia oceanica, la reina del Mediterrani

Avistament dofins llistat. Palafrugell maig 2011