dimarts, 25 d’octubre de 2011

Gambals



gambal m Corretja que penja de la sella i que sosté l’estrep. Cal evitar el barbarisme acció.

M'encanta aquesta paraula. I en un moment he entès el veritable significat de la frase "Ets curt de gambals".


Ara bé, l'enciclopèdia catalana té una altre definició per gambal:


gambal. [hist] Corretja o cadena amb què hom subjectava les cames d'algú per impedir-li de fugir o per turmentar-lo. 


Que lliga més, o ho fan lligar, amb l'expressió "curt de  gambals", en relació amb una llegenda d'uns pressoners lliberals o carlins, segons la torna, que escombraven els carrers amb uns gambals ben curts posats als tormells, per a que no s'escapessin, i de resultes, no podien ni caminar, i semblaven bobos (veure la llegenda)


Crec que en el dia a dia del cavall, seria convenient fer servir les frases fas curt de gambals o vas curt de gambals. És una paraula ben pròpia que caldria recordar.






El gambal, en aquest cas, és de color marró. Els gambals tenen forats per poder posar l'estrep a la mida de la cama del genet.


Les selles de doma, com aquesta, solen tenir una pestanyeta per poder col.locar bé el sobrant del gambal, que no fregui la cama i faci mal. 


L'amazona és la Julie, i l'euga es diu Destinada.


La foto està presa en Mesegar de Corneja, un petit poble d'Àvila, a l'octubre de 2011.










De vegades cal que algú ajudi subjectant el gambal del costat contrari per a que la sella es mantingui en el centre i no tombi.


L'Antoinnette, l'Àlía i jo mateixa en el Losar de Gredos, octubre de 2011.

dissabte, 22 d’octubre de 2011

En el Parador de Gredos II

Hoyorredondo, 19 de octubre de 2011

Avui m'escaquejat de raspatllar l'Alia...en Hannes, que tenia el seu cavall en un altre camp, ho ha fet per mi mentre jo pujava fotos al facebook...és el que tenen les noves tecnologies, que s'emporten el temps.

El paisatge matinal ha canviat mentre ens dirigiem a la província de Salamanca. Sortint del Barco de Ávila hem deixat el Tormes i ens em endinsat en el camp.

Ermita del Santíssim Crist del Caño de Barco de Ávila. La ermita té una llegenda curiosa. L'Emilio me la va explicar en castellà i la vaig traduir al francès pel Luc i la Sabrina. La Sabrina la va explicar en anglès a la Laura i l'Andrea. No sé si pel camí es va tergiversar la llegenda (sospito que si).


La llegenda diu així (wikipedia):


Tiene una tradición muy antigua.
Por el siglo XIII, una gran crecida del Tormes arrastró, no se sabe desde dónde y dejó orillado a la izquierda del río por encima del puente, un Cristo de madera de tamaño natural.
Lo vieron unos caminantes y junto a la gente del pueblo lo condujeron en procesión a la iglesia parroquial, donde se dejó. A la mañana siguiente volvió a aparecer en el mismo sitio, lo llevaron de nuevo a la iglesia. Al día siguiente ocurrió igual.
La gente se convenció de que quería permanecer a la entrada del Puente y allí le erigieron una ermita, denominada del Humilladero inicialmente.
Cuatro siglos después se declaró ruinosa y en el siglo XVII (1672) se reconstruyó. Al hacer los cimientos surgió una corriente de agua que se recogió en una fuente de 3 caños. Desde entonces empezó a llamarse a la fuente y al Cristo del Caño.
Hay fiestas en su nombre, el primer domingo de septiembre y viernes y sábado anteriores. Se lleva al Cristo en solemne procesión por el pueblo hasta la Iglesia Parroquial, lugar en el que permanece hasta el último domingo de octubre, fecha en que se devuelve la imagen a la ermita.

Els camps, ara secs, estan dividits en parcel.les tancades amb parets de pedra seca de granit. La majoria dels camps estaven buits, però en d'altres hi havia vaques i vedells. Els torrents i fonts totalment secs i els ponts fets de lloses de granit semblen fer el ridícul.




Xerrant amb la Laura ( muntant la Lola) pels camins de Castella

Hem fet l'aperitiu prop de La Junciana, després de El Losar, pobles diminuts, mig abandonats, habitats per gent gran, gossos, gats i vaques. Cases aterrades, mig enfonsades, i moltes en venda.

Galops polsosos un altre cop, fins arribar a Puente del Congosto, un poble amb pont medieval sobre el riu ........ Un cop travessat, el picnic sota unes alzines centenàries.

Ruta del día, fins l'hora de dinar:


L'Alia s'ha revolcat amb la sella posada....avui els cavalls tenien pinta de cansats. Al matí hem fet quasi 5 hores de cavall.



A la tarda hem travessat un altre pont amb un castell que el defensava. Durant una estona hem galopat sobre la cañada real que portava a Portugal. Grans galops entre les deveses d'alzines mentre el sol començava a declinar.

La Julie galopant amb la Destinada


Dues hores de cavall després hem arribat a Hoyorredondo, a casa de Belen y Enrique, una casa rural amb un pati immens on dormen els cavalls.



És com la casa dels meus somnis! Estavem sols en la casa, el sopar ha estat molt agradable i la Belen fa maravelles amb el fieltre....

Una nit més, una nit menys......


Dijous, 20 de octubre de 2010

Al matí no ha tocat el despertador...me'n vaig equivocar d'hora, i l'Antoinette ha hagut de saltar del llit per anar a preparar la meva euga. Feia molta fred, i després d'esmorzar hem vist com una vintena de voltors passant per sobre la casa.

El matí, per la vall del Corneja, camps a cada costat i un camí interminable en l'horitzó, amb alguna bona galopada aprofitant la planúria.



Més tard, vaig ensenyar a la Sabrina i a en Luc la cançó "vamos a contar mentiras".


Un cop han après la cançó, l'hem cantat en francès, i després ens hem posat a dir mentides.


L'aperitiu ha estat a Mesegar de Corneja, a l'entrada del poble.


Una hora després a les afores de Bonilla, hem fet una barbacoa de chuletón de Ávila, i hem conegut a Fran i al Rafa, dos paisans molt simpàtics amb els que hem fet la sobretaula.



A Bonilla de la Sierra hi ha una catedral, perque el poble estava en el camí Real per anar a Portugal, i el bisbe hi anava a estiuejar.Van construir un castell i tot pel bisbe. Davant la catedral ens hem fet unes fotos de grup bastant divertides.

D'esquerra a dreta, l'Emilio, el guia, amb l'Arce, les Alis, en Luc amb l'albero, la Sabrina amb la Reina, en Hannes amb el Deudor, la Julie amb la Destinada, l'Andrea amb la Dedicada i la Laura amb la Lola

De culs

A la tarda hem pujat cap al coll de la muntanya, fins a arribar a Navacepedilla. L'últim tram ha estat una mica dur, perque feia bastant fred i el camí era estret, emboscat, empinat i amb roques.



Hem deixat els cavalls en el camp d'en Rafa, al costat dels seus toros i els vedells que embarquen demà, i se'ns ha fet de nit. Hem baixat amb el pikad d'en Rafa, de romeria, com deia la Sara.

La nit la passem al centre rural, uns bungalows molt macos (!), que compartim amb en Luc i en Hannes.



Divendres, 21 d'octubre de 2011

Després d'esmorzar en el centre rural aquest tant lleig, hem enfilat la muntanya, cap al pas (ara no sé com es diu) entre els piornos, que ens han acompanyat tot el dia.

No ens agrada que ens facin fotos de bon matí....

El pas no ha estat gens difícil, però hem molestat un niu de vespes que han sortit furioses a atqcar-nos. L'Alia s'ha espantat motl, i jo també quan m'he vist envoltada de vespes furioses. Només una m'ha picat al cap, i a laJulie, li ha picat una al cul. encara em fa mal.


La vista des de dalt la muntanya era fantàstica: la vall del Tormes, un altre cop, amb un poblet al fondo, Higuijuela.



Sóc feliççççç

Tot el camp està tancat i ens hem passat el dia obrint portes i tancant-les, amb companyia de vaques de totes les edats i races.



El dinar s'ha allargat perque avui no havia pressa, estàvem molt a prop, i el temps era agradable, la companyia bona, i la migdiada intensa.




Tot és veritat o tot és mentida, segons el vidre per on es mira

Cap a les cinc hem enfilat cap a Navarredonda, a l'altre costat de la vall. Un altre cop entre piornos, on els cavalls aprofitaven per rascar-se, i pols.





A Navarredonda hem vist els cavalls de l'Emilio i hem deixat els que portàvem a la mateixa quadra on els vam trobar....S'ha acabat, quina peneta...


Ruta des de l'hora de dinar fins l'arribada:


Després hem aprofitat per fer unes compres a la botiga de cavalls del poble,. Però l'Emilio ens ha deixat allà, ja que es feia de nit i havia de portar els cavalls al camp, i hem tornat a peu, a les enfosques, al Parador. Una bona passejada, però tot i així no hens ha entrat gana per sopar. Tanmateix...qui es perd un sopar al parador?

Abans d'anar a dormir hem mirat les fotos...records ja d'una magnífica ruta amb els amics, la sisena, ja!

dimecres, 19 d’octubre de 2011

Barco de Ávila

Dilluns, 17 d'octubre 2011. 21h20

L'esmorzar en el parador de Gredos ha estat formidable, com cuiden l'atenció al client! fins l'últim detall. Hi ha un esmorzar per celíacs i tot. A la carta també tenen plats vegetarians....

Després hem anat a Navarredonda, a dos km del parador, a conéixer els cavalls. Tots molt joves, forts, ensillats i relluents. Porten tot l'estiu fent rutes però semblaven frescos com roses. Fins i tot portaven les peülles pintades.

L'Emilio ha repartit, amb molta calma les muntures, i a mi m'ha tocat l'Alia, una euga espanyola de cinc anys, molt calmada i molt còmode.

La ruta ha trascorregut plàcida, al pas, per les muntanyes de Navarredonda, fins trobar el riu Tormes. El paisatge totalment tardorenc, amb les fulles grogues dels pollancres caient amb la brisa. Les vaques en aquest país són negres i, la veritat, quan passes pel costat impressionen una mica, per la semblança amb els toros, és clar.


Porten aquí també cinc mesos de sequera i la vegetació està agostada i els camins polsosos.



Hem dinat en un refugi de pescadors...Si, al mig de Castella, hi ha refugis de pescadors......de truites! al costat del Tormes. Emilo i Sara ens han fet una paella boníssima, mentre els cavalls també dinaven la seva ració de pinso, i algunes poques herbes sobrevivents. Tenim un pernil per anar tallant pel camí, sembla.

Ruta des del matí fins l'hora de dinar (la bateria de l'ifone no dóna per més):


La tarda ha passat ràpida, amb un petit galop de coneixença....l'Ali s'ha portat molt bé i hi vaig molt segura.

Anem a sopar, mentre esperem Antoinette, que encara no ha pogut arribar.


Martes, 18 de octubre de 2011. Barco de Ávila

Els nois i les altres noies s'han aixecat a ajudar l'Emilio a buscar els cavalls, que han dormit en un camp proper. Antoinette i jo hem fet festa, perque ja vam ajudar ahir per portar-los, i ens hem aixecat just per esmorzar.

Paravem en l'hostal Capra Hispanica, de Navacepeda de Tormes, i per esmorzar ens han donat pa amb oli, mantega i mermelada, suc de taronja natural i cafè casolà.

Hem tingut una baixa: Laura ha agafat un mal intestinal, potser un virus, potser una petita intoxicació de la truita d'ahir?, i hem hagut de portar un cavall a la reata, a estones, i lliure, a altres estones.

L'Emilio té un costum novedós: abans de posar la sella, empolsega els lloms dels cavalls amb pols de talc. Ell diu que és per prevenir fongs que puguin agafar amb la suor del dia.

El matí ha trascorregut pràcticament a pas, al costat del Tormes, i una mica de carretera. Com en tots els llocs d'aquesta aglutinació d'autonomies, la nova carretera ha tallat el pas dels antics camins i senders de peülla, i hem hagut de passar al costat de cotxes i camions. Potser són els trams que hem fan més por, perque el risc es multiplica. De fet, un camió massa embalat ha fet por al cavall d'en Luc que s'ha fet mal als abductors.

Dues hores després de sortir, en un revolt abandonat de l'antiga carretera, un cop passat un d'aquests poblets perduts, ens esperava un petit aperitiu amb pernil i formatge.

A l'Alia li ha donat per saltar rierols, pedres i marges, avui: Carme, ja estic preparada per l'examen de galop 2 !

Amb l'Alia

Hem parat a dinar, una hora i mitja després, un bon picnic en un poblet anomenat Aliseda de Tormes.

Ruta des del matí fins l'hora de dinar:


La siesta, alguns, s'ha posat la mar de bé. A la tarda ens esperaven dues hores de trot i galop. Els camins, com ja he comentat estan molt secs i polsosos. Crec que hem menjat més pols aquí que en el Sàhara, però les galopades han estat molt bé.

A la tarda, després de galopar pels camins, vam travessar alguns petits turonets coberts d'herba. Com que no hi havia ni carreteres, l'emilio ha deixat anar la Destinada, que ha actuat com a euga lider de la "manada":

Els cavalls sembla que prefereixen anar un darrera l'altre, seguint l'euga. Els cavalls són molt celosos dels seus peus, i els hi agrada passar per llocs segurs, o per llocs on veuen passar els altres.

Hem arribat a l'hotel Puerta de Gredos i ens hem quedat bocabadats.....4 estrelles i una pinta excepcional (les fotos les posaré a la tornada). A més, ens ha tocat una suite amb banyera d'hidromassatge, que s'ha agraït..... que lluny queda la dutxa del desert, oi nenes?

Arribada a l'hotel

Hem deixat els cavalls en un prat immens al costat de l'hotel. Estaran de maravella fins demà. Només de deixar-los s'han anat a revolcar: la seva dutxa particular.

diumenge, 16 d’octubre de 2011

En el parador de Gredos

Hem sortit en el tren de les 10 i, oh sorpresa! hem arribat puntuals a Sants. Amb el TGV ha estat un moment arribar a Madrid. Ens ha vingut a buscar el "party taxi" de El Barco de Avila, i hem anat a Buscar a Luc i l'Andrea a Barajas.



Malahuradament l'Antoinette ha tingut un entrebanc en l'aeroport de l'Orotava i no ha pogut volar. Arribarà demà al vespre....

Deveses i vaques negres d'Àvila ens han acompanyat pel camí....

En aquest parador de Gredos és on es va firmar la Constitució del 78, i es visita la sala on es van reunir per redactar-la. Tranquil.litat no faltava, perque no se sent ni una mosca. També està ple de records del rei Alfons XII, que venia de cacera.

Hem conegut a l'Emilio, que serà el nostre guia, encara que per conéixer els cavalls haurem d'esperar a demà.

dissabte, 15 d’octubre de 2011

Muntanyes de Gredos

La ruta d'aquest any (a part de la transhumància, que era un extra) trascorrerà per les muntanyes de Gredos, en la província d'Àvila.

El nostre guia serà l'Emilio, de l'empresa Jerebeque-trails. Per la pàgina web sembla que l'empresa està enfocada per rebre genets extrangers... Em fa l'efecte que els genets locals, en general, no senten la necessitat d'anar de ruta amb guia, ni de llogar cavalls si en tenen de propis. Aquest és tot un altre tema que ja donarà per parlar-ne'n.

La ruta és la següent:

16 de octubre, domingo: MADRID –NAVARREDONDA
Punto de encuentro aeropuerto de Madrid, transfer a  Navarredonda  2 horas aprox. Parada en Avila para  una corta visita  a la ciudad

Cena  de bienvenida  en el hotel

17 de octubre, lunes:  NAVARREDONDA DE GREDOS-NAVACEPEDA DE TORMES

Distribucion de los caballos el primer dia será un dia fácil y comodo montando a lo largo de valle del Tormes  comida en refugio de pescadores  cocinaremos una excelente paella

Tarde corta a Navacepeda

Noche  y cena en el hotel

18 de octubre, martes:  NAVACEPEDA DE TORMES-BARCO DE AVILA

Este es el dia mas largo de la ruta y las mas bellas vistas de la sierra de Gredos , montaremos  en lo mas alto del valle del Tormes a través de pequeños y remotos  pueblos de  pastores comida en Lastra del Cano .

Por la tarde descendemos al valle hacia El barco de Avila con diferente paisaje

Noche y cena  en el hotel

19 de octubre, miércoles BARCO DE AVILA –HOYORREDONDO

Cruzaremos el rio Tormes por el puente romano  en Barco de Avila dirección a la provincia de Salamanca por una zona llana y seca,  muy rural con muros de piedra donde podremos ver a los agricultores trabajando con burros. Comida en el rio Tormes

Por la tarde muchos galopes

Noche y cena   pequeña casa rural

20 de octubre, jueves: HOYORREDONDO-NAVACEPEDILLA

Buenos trotes y galopes en la mañana por el valle del Corneja comida cerca del rio. Por la tarde empezamos a  ascender a lo alto de la montaña

Noche y cena en el hotel

21 de octubre, viernes: NAVACEPEDILLA-NAVARREDONDA

Ascendemos a  la parte mas alta de la ruta con maravillosas vistas del valle del Alberche y San Martin de la Vega  cruzaremos el rio  Alberche y continuamos hacia el  valle del Tormes comida con la vista de los picos de Gredos enfrente de nosotros .

Tarde corta con buenos galopes para finalizar la ruta

22 de octubre, sábado:
Desayuno en el hotel salida a las 10 de  la mañana para estar en el aeropuerto de Madrid a las 12 del medio dia. Vuelta pa casita....

Anem i tornem en el MD (media distancia) fins a Sants i de Barna a Madrid en TVG. Es tarda una hora i tres quarts, anant bé, d'aquí a Barcelona, i tres hores i quart fins a Atocha.

Espinavell 2011

A Espinavell, llogaret del municipi de Molló, en la comarca del Ripollès, el dia 13 d'octubre és el senyalat per baixar els cavalls, eugues i pollins dels prats de muntanya, fer la tria i celebrar una fira; és la Tria dels Mulats. (Veure aquí la història)


Ja l'últim dia de la transhumància vam quedar de retrobar-nos per la tria dels mulats, per anar, en cavall, a veure en directe la baixada i arribar amb els mulats a Espinavell.


El 12 d'octubre vaig anar cap a l'Hipic Hotel, a retrobar-me amb els companys.  Em va fer molta il.lusió trobar-me amb unes fotos conegudes penjades en els vidres de l'Hípic.




Vam sopar juntament amb més gent que s'havia apuntat a l'excursió  i vam rememorar temps antics, amb el nostre estimat Arapajoé particular:



















El dia va començar bastant malament. En teoria havíem de sortir de Camprodon a les 7 del matí, però no va sonar l'alarma del ifone, i la Montse i jo ens vam despertar just a les 7 i cinc. Corrents cap a l'Hípic, encara s'havien d'ensillar alguns cavalls, i semblava que tothom anava en retard.


En Ramon m'havia preparat en Crak, un cavall de raça anglo-àrab que coneixia de la transhumància, ja que el portava l'Enric, però jo no em vaig entendre amb ell, i no em va anar gens bé: ens vam posar tots dos molt nerviosos. Això, en general, em passa poques vegades.


Amb en Crak. I també, d'esquerra a dreta, la Montse amb en Póker, l'Helena amb l'Apolo i en Xavi amb la Juncal.  Per mi, era la primera experiència de sortit amb tants genets a cavall. La primera i única vegada que ho vaig fer va ser per la cavallada de Batet de la Serra, pels volts de principis dels 90, però no recordo si èrem tanta gent.

Vaig fer servir Wikiloc per traçar la ruta amb el telèfon, però la bateria només va donar per gravar fins l'hora d'esmorzar, 14 km.





Captura de pantalla de la ruta en el Google Earth. El  camí va continuar baixant cap a Espinavell i després cap a Molló i tornada a Camprodon, més o menys seguint la carretera.




Esmorzant: sembla que estem sols....

Durant la ruta en Póker va perdre les ferradures de darrera i entre això i d'altres imprevistos, vam arribar a les 11h al prat d'esmorzar, quan hauriem d'estar baixant a Espinavell amb els altres cavalls.


Com que sobrava un cavall, vam fer alguns canvis i vaig muntar l'Esclat, amb el que em vaig entendre de maravella.


Pels prats de Molló.



Espinavell al fondo. La baixadeta és espectacular! La gent comentava que, si l'època és plujosa, el descens pel barranc es complica. El sender semblava trepitjat per cent-mil peus, l'herba aplastada i la terra solta, polsegosa.  El pendent molt pronunciat, fins que arribes al Ritort, el riu que passa per Espinavell, final de trajecte.



Al migdia es fa una mena de concurs morfològic i es donen premis als millors cavalls, pollins i eugues, i alguns altres. Es rifa també una pollina. Suposo que això de rifar una eugueta fa que es diversifiqui el material genètic dels ramats de cavalls. En teoria, els cavalls en la llibertat de les muntanyes, deuen formar grups de semental i euges amb pollins d'un any. Potser estant separats els diferents ramats d'un mateix ramader, i potser la rifa és la manera d'aportar sang nova... a part de tractes i compra venda de mulats, és clar.


A la tarda hi ha la tria: es separen els cavalls que aniran a la carn, els que s'han venut i els que s'han comprat.


Total hi hem estat sis hores en cavall, amb un dia espectacular, llocs que no havia vist mai, avets punxants, prats de muntanya, bosquets d'avellaners, herba verda per tot arreu...


La sortida ha servit per constatar que estic en molt baixa forma: vaig quedar rebentada, amb mal a les cames, als genolls i a l'ànima.


La setmana vinent me'n vaig de ruta per Gredos...resistiré ! aunque los vientos de la vida soplen fuerte, aunque los sueños se me rompan en pedazos...!!!

diumenge, 9 d’octubre de 2011

Diada castellera a Figueres

Avui, amb motiu del 15 aniversari de la Colla Castellera de Figueres, hem gaudit d'uns castells espectaculars a la plaça de l'Ajuntament.  A més dels de Figueres, hi han actuat els Castellers de Barcelona i els Castellers de Vilafranca.
Malauradament no he pogut quedar-me per veure totes les rondes.


Castellers de Vilafranca carregant el 4 de 9 amb folre

Moment on l'enxaneta traspassa l'acotxador

La Colla de Figueres carregant el 4 de 7 amb agulla

L'enxaneta acaba de fer l'aleta. Per dins es va carregant  l'agulla


Agulla

 Els Castellers de Barcelona carregant el 4 de 8 



LES ENTRADES MÉS VISITADES DURANT LA SETMANA:

Les entrades més visitades

Trashumància 2011


Posidonia oceanica, la reina del Mediterrani

Avistament dofins llistat. Palafrugell maig 2011