Pèls de primavera

Article publicat a l'Empordà, a finals de març de 2012

A la primavera la natura s’activa, ressuscita amb força: amb l’augment d’hores de llum solar, els arbres comencen a despertar, hi ha les primeres flors i apareixen els insectes. Al camp, els ocells ja s’afanen per aparellar-se i altres animals també.

Si tenim mascotes a casa també ens donarem compte dels canvis primaverals: les gates i les gosses que no estan operades entren en zel. En gats adults no esterilitzats marxen i potser no tornen més. Els gossos que es senten atrets per alguna femella poden fer veritables peripècies per aconseguir-la: sembla que tinguin súper poders per saltar tancats. Alguns deixen de menjar i es passen l’estona udolant..

Però un dels signes més evidents del canvi d’estació és la muda de pèl o plomes dels animals. En la natura, els animals canviem dues vegades la mida i el gruix del pèl del cos: una a la tardor i l’altre a la primavera.

A la tardor el pèl comença a créixer més gruixut i una mica més llarg. Al mateix temps, creix un altre tipus de pèl, com més molsut, sota d’aquest més llarg, i cau tot el pèl de l’estiu, més primet. Als ocells els hi passa una cosa semblant. Simplement la natura els protegeix per l’hivern creant una capa tèrmica per no passar fred.

Igual que quan nosaltres tenim fred se’ns posa la “pell de gallina”, els animal, que tenen més pèls, també tenen aquest mecanisme de poder aixecar els pèls per a que facin més pantalla contra el fred. Si amb això no n’hi ha prou, també tremolen, per aconseguir que els muscles generin calor.

Quan arriba la primavera i comença a fer calor, tots aquets pèls extra que els hi van créixer a l’hivern sobren i cauen. Si hom respatlla el gos o el gat té la impressió que els pèls no s’acaben mai. I els pèls s’escampen per tota la casa (i normalment van a parar a sota els llits).

Hi ha races de gossos, com els fox terriers o el gos d’atura, en què els pèls extra no cauen, sino que es van embolicant amb els pèls nous, creant una mena de llana, com la de les ovelles, a les que també passa això. D’altres races, com els pastors alemanys, els siberians, i tots els gats i els cavalls, si deixen anar grans quantitats de pèl.

Però, a la natura, no es llença res: l’altre dia estàvem respatllant els cavalls, i tot el pèl sobrant anava caient a terra i voleiava amb el vent fluixet que bufava. Al cap d’una estoneta, alguns pardals i altres ocells van venir a buscar flocs d’aquells pèls dels cavalls: els agafen per fer el niu, per a que els pollets estiguin tous i calentets.

Tradicionalment aquí es fa servir la llana de les ovelles, que s’esquilen quan ja ha entrat del tot la primavera, però a altres indrets del món també s’aprofita el pèl dels gossos i d’altres animals per teixir o farcir coixins i matalassos.