diumenge, 20 de maig de 2012

Sant Bartomeu de Pincaró, Albanyà.

Dissabte passat, el dia 12, vaig anar a fer una excusió a cavall, convidada per la Núria de Tatanca, amb l'objectiu de trobar rutes per passejar.

Quan era adolescent, em passava molts caps de setmana per les muntanyes d'Albanyà, i algunes nits al refugi de Bassagoda, l'any passat, amb la transhumància, vam passar per allà, i actualment, per la feina, estic fent repàs. Tammateix, no conec ni la mitat dels camins...

Encara que haviem quedat a les 11h, la més puntual vaig ser jo, però entre una cosa i l'altre vam sortir a les dues de la tarda. Amb moltíssim retard.

Les eugues de Tatanca estan en un prat, amb els seus poltres i totes juntes. Tenen les seves pròpies relacions, però són molt simpàtiques i curioses.

La parella que va arribar tard, eren clients i amics de la Núria, molt simpàtics i dolços. Crec que vam congeniar bé.

En el trajecte d'anar a buscar els cavalls vam trobar un veí d'Albanyà que estudia els rèptils i havia trobat un exemplar jove de serp d'Esculapi, i portava a la mà.
Elaphe longuissima


La Núria porta les eugues sense ferro a la boca, només amb les morralles i una mena d'ajudes que s'ha inventat. Tampoc no porten ferradures L'euga més clareta és la Savana, que em va portar.



Les poltretes ens van acompanyat: a on van les mares hi van elles.

Sortint del Mas la Costa, cap al Bassegoda Parck, seguint el camí asfaltat, tot dret, fins arribar després del Prat. Llavors s'ha de trencar a la dreta, cap a l'Hostal de la Muga.

És una pista que puja bastant de desnivell. La pujada a Pincaró és coneguda pels ciclistes de BBT.

Les eugues i les seves petites anaven fent, amb alguna parada técnica:




Quan quasi s'ha arribat a dalt, el camí es bifurca. Ara, amb tanta indicació, no és difícil perdre's.



Vam decidir arribar-nos a Sant Bartomeu de Pincaró, i tornar per un altre camí, resultant una ruta circular. En aquest trancant doncs, s'ha d'anar a la dreta.


La Núria

Allà...l'ermita de Sant Bartomeu




Dins l'ermita hi havia aquesta monada de rat-penat, dormidet, amb les seves ungletes aferrades a milimètriques fissures en la pedra. Amb la seva pinta total de vampir assedegat de sang, en una mida que no arriba a mig pam. Els rats-penats s'alimenten de mosques i mosquits. Són totalment inofensius per l'home, i. al contrari, ajuden a controlar les plagues.



Mentre dinàvem i xarràvem, les eugues pastaven lliures. Van decidir que ja en tenien prou i que tenien sed i, sutilment i sense fer fresa, van marxar.  No ens vam donar compte. Vam desmontar ràpidament el campament i les va trobar la Núria (sort que es van aturar quan ella les va cridar) a uns 500m d'on estàvem, direcció casa.

Un cop recuperades, vam anar uns 200m marxa enrere, a buscar l'altre camí, per tornar per l'altre costat de la muntanya.

I no ens vam perdre!!!





Vam tornar a Albanyà cap a les 7 de la tarda. Després de deixar les eugues en el camp, que ens venia de pas, vam trobar l'Anna i la seva família que ens venien a veure. L'Anna em va ajudar per trobar els camins.




Moltes gràcies a la Núria per aquesta jornada tan maca!!

Tots els que hi vam anar estem desitjant repetir-la!!

Les teves eugues són genials i els gossos que ens van acompanyar tot el camí, uns fantàstics companys.

Endevant!!!


Mostra Albanyà-Sant Bartomeu de Pincaró en un mapa més gran


dimarts, 15 de maig de 2012

Més canvis

Ja fa un mes que l'Avatar està en Cavalls de Terraprim. En aquest mes han passat moltes coses i les coses han canviat.

Les dues primeres setmanes van ser d'adaptació, en un padoc al costat del camp de la manada. L'Avatar no estava acostumat a que el moguessin de lloc per passar la nit. Però s'hi va adaptar bé als canvis.

En les sessions, al cavall li faltava energia i a mi també. Quan el vam passar al camp, es va retrobar amb l'euga Azalea, que s'havia fet amiga seva a través del tancat elèctric. Es varen enamorar, cosa que no va agradar gaire a la resta de la manada.


L'Avatar, a la dreta, apartat de tota la manada. L'Azalea és la que pastura a l'extrem esquerra. Encara que estan lluny, tenen la mateixa orientació, el mateix posat.

A poc a poc, el cavall ha anat guanyant confiança amb el grup. La primera setmana va lluir ferides de guerra: una coça al pic i diverses mossegades a l'esquena. Estava aprenent a ser cavall.

Mitjançant l'Azalea, l'Avatar s'ha anat integrant a la manada. Fins i tot s'ha atrevit a desafiar en Hamstrup, un Ondelburgo de metre i vuitanta centímetres, quan ell no passa de metre i quaranta-cinc.


Cap al tard, els cavalls pasturen durant una hora en l'herba. L'Avatar a l'esquerra. Al costat l'Azalea.

Dilluns, l'últim dia que hi vaig anar a passar una estona amb el cavall, em vaig sentir molt frustrada. El cavall havia canviat tant que quasi ni el reconec. Reaccionava molt més ràpid al que li demanava en les curtes estones que volia estar al meu costat, però, a la vegada  passava molt i més sovint de mi. Renillava intentant comunicar-se amb els seus amics. Semblava un adolescent que el fan estudiar i no vol. Al cap d'una estona, de cada tres vegades que el cridava, dos no venia. Em va demostrar una i una altra vegada que jo no era ni prou interessant ni prou segura per ell.

Potser el cavall ara està visquen la vida que no ha viscut. Ha descobert més relacions i, sobre tot, s'ha enamorat.

O si no, digueu-me, qui pot competir amb aquesta felicitat? O no se trata de competir?


No presupongas nada, despejar tu mente debes.
Yoda a Obi Wan, que no puede evitar ir de listillo que todo lo sabe. STAR WARS.







LES ENTRADES MÉS VISITADES DURANT LA SETMANA:

Les entrades més visitades

Trashumància 2011


Posidonia oceanica, la reina del Mediterrani

Avistament dofins llistat. Palafrugell maig 2011