dimecres, 24 d’octubre de 2012

Ruta pel nord de Mallorca


Dos dies després d'aterrar físicament, encara estic allà amb l'esperit.....Com costa tornar a la realitat després de cada ruta!! Ahir, retrocedint amb el cotxe, em vaig carregar un far de darrera....Aishhh....cal més atenció i baixar dels núvols!!

Aquest any no he fet els deures: no he escrit cada dia....i un dia van escriure els meus companys algunes impressions. Així que aniré canviant el color de la lletra, blava pels escrits en la llibreta, negra per altres comentaris, i de colorins o cursiva pels meus companys.

Aquest és, més o menys, el diari de la ruta:

Cala Millor, 14 d'octubre de 2012. Passada la mitjanit

Un dia de viatge i retrobament amb els amics, bon viatge i bona retrobada. El vol ha estat plàcid i tot ha sortit bé, sobre l'horari previst.
A Palma ens esperava en Toni, que és de Múrcia, encara que fa 30 anys que viu aquí. 
No hem vist els cavalls, però ens ha donat temps de sobre per veure com de turística és cala Millor, amb els seus alemanys...Per fer-se una idea, dir que el sopar en aquest hotel comença a les 18h30 i tanquen a les 20h30!!... En fin.
Demà primer dia de ruta. Avui tenim una habitació per cada un, cosa rara. 

Ermita de Bonany, 15 d'octubre de 2012. 23h.

Aquest matí hem començat la ruta ploguent. Els cavalls estaven, tal com va dir en Toni el dia abans, a darrera de l'hotel de cala Millor. Una mica surrealista trobar sis cavalls lligats darrera d'un hotel en una zona turística. Surrealista però molt agradable. El plan era travessar el passeig marítim i passar per la platja, si no hi havia banyistes. El mal temps va ajudar en aquest sentit.


En Miquel, soci d'en Toni, ha aparescut en pijama amb els cavalls, i després la Titou l'ha acompanyat a casa seu per canviar-se. Així ha conegut a la seva família.

Tan bon punt hem tocat la sorra de la platja, ha començat a diluviar.....Així que en Hannes ha decidit que era un bon moment per posar-se el xubasqueru, cosa que els altres ja haviem fet veient com s'havia aixecat el matí. 

En Hannes va baixar del cavall, i mentre donava voltes al xubasqueru sota una intensa pluja, al mig de la platja de cala Bona, amb les onades a l'esquerra i els parasols i tumbones, buits, a la dreta, buscant el forat per on posar el cap, s'ha mullat com un ànec.  Ahhhh....però en Luc tampoc duia posada la capa de pluja...així que ha aprofitar per posar-se-la, a sobre el cavall, mentre aquest donava voltes sobre si mateix per mirar que passava. Llàstima que no hem pogut fer fotos, per que l'espectacle era, si més no, curiós.


A Mallorca, doncs, també plou...i plou amb ganes.

Hem travessat varies platges ploguent, amb l'aigua turquesa i munyanes de posidònia. Passant pel parc natural de Punta n'amer em decidit no aturar-nos a fer el cafè....els cavalls no tenien aixopluc i plovia a bots i barrals.



La pluja ha durat unes dues hores, i quan ha sortit el Sol, arribaven a Son Carrió, i hem parat a fer un cafè, ara si. El lavabo tenia aixugamans d'aire calent, que ens ha anat molt bé.

Una hora després de reempredre la marxa, hem arribat a Sant Llorenç, on hem dinat. El Sol ha acabat d'aixugar-nos la roba, i ja no ha tornat a ploure en tot el viatge.




                       Estirant les cames i les columnes vertebrals...
 Bonany
 Durant la pujada a l'ermita de Bonany la tarda ha estat magnífica. Hem estat tres hores per arribar-hi i hem deixat els cavalls per passar la nit. 

Hem fet foc i carn a la brasa, sobrassada, formatges de Mallorca...els companys han anat a dormir bastant aviat, per que en realitat, estem una mica cansats.



Titou m'ha comprat verduretes i les ha cuinat de manera molt senzilla, però estaven realment bones.


Alcúdia, dimarts 16 d'octubre. Mitjanit

Hem sortit a dos quarts de 10 de Bonany, direcció Petra. Els camins a Mallorca estan quasi bé tots emporlanats, i la ruta es fa dura. Els cavalls porten ferradures amb vidries, i es nota com "rebota" tot el cos. És molt diferent a no portar ferradures, que quan passes per l'asfalt, la peülla del cavall absorveix el xoc, i és molt més agradable.


Hem cavalgat quatre hores seguides, sense parar ni a fer pipí, per que en Toni ens anava dient que ja arribavem i naltros, que som bons nois, ens ho crèiem. 
 Galopant pel camí el barret d'en Toni surt volant

I el meu, si no l'aguanto, també!!!


Hem arribat, per fi, a la platja de Son Serra de Marina, i hem dinat allà. 



Després de dinar hem seguit per tota la platja, passant per Can Picafort i zones de dunes salvatges i protegides. En algunes platges es perd el camí de darrera, i en arribar a Blau, ens hem hagut de desviar per les urbanitzacions del reraplatja. Totes les urbanitzacions costaneres són iguals...tan és que et trobis a Empuriabrava, a Calella de Palafrugell, a Eilat - Mar Roig -o a Mallorca.







Hem entrat a Alcúdia pel pont dels Anglesos i a partir d'aquí tot ha estat un carrer, que ehs ha costat una hora sensera travessar. Cotxes, autobusos, botigues de roba, de barrets, de parament solar....bars, restaurants, i creant expectació al nostre pas. Ja enyoravem la platja salvatge que acabavem de passar...

Vam anar a dormir al ranxo d'en Miquel, una hípica a Alcúdia, a tocar l'Albufera, a aquella hora plena de mosquites amb ànsies de sang. Mentre els cavalls sopaven, ens vam sentar a fer una cervesa, i la Julie va acabar així:
La dona invisible

Amb tanta humitat i tants mosquits, l'endemà els cavalls havien encongit:


Refugi de Son Amer. Dimecres, 17 d'octubre.

És després de sopar. Ha estat un dia dur. Per fi hem deixat una mica de banda l'asfalt i hem pujat per la muntanya. Vam sortir d'Alcúdia en direcció Pollença, per camins secundaris, amb la Serra de Tramuntana molt a prop, fins que ens hem trobat totalment endinsats.





Cap a dinar al Pont Romà





Entrant a la muntanya, a la tarda

Vam passar per un alzinar sense sotabosc on no entrava ni un raig de sol. Més endevant, les mateixes alzines creixien directament sobre la roca granítica, construint un paisatge únic, que no havia vist mai, i mai hagués pogut imaginar: terra de pedra dura, arbres màgicament sortint cap el cel. 

El dia era molt assoleiat, fora d'aquest bosc màgic.



Mentre bevem unes herbes de Malloca i escric això, els meus companys parlen i em miren. Els hi passo la llibreta per a que escriguin també les seves impressions del dia. Són aquestes:

Luc: Luc a eté gentil, comme les autres jours, tous les autres jours. Et Julie n'a pas faut le massage de Luc, et Hannes est toujours l'enfant terrible du groupe, mais c'est Hannes!!! Alicia ha fait les yeux doux au patron du refuge pour avoir plus de soupe

Toni: Hoy se han portado como verdaderos jinetes. Han tenido y han sabido disfrutar del camino con paciencia, sabiendo esperar la recompensa.

Hannes: las flores en el sombrero de Alicia eran maravillosas

Martí: he disfrutado de ver como cada día nos compenetramos más montando

Julie: hemos atravesado el bosque encantado per no nos ha aparecido ningún enano ni troll!. Los caballos han sido increíbles y los guías también, han merecido un diez!

Luc: Martí i Luc font de très très très belles photos en el bosque, mais Toni ha apagado la luz!!!

I és veritat: els cavalls s'ham comportat maravellosament bé. Com diu en Toni, es nota la potència dels cavalls a cada pas de la pujada. 

Ara en Toni diu que demà no tenim el cotxe de suport....cal agafar el que necessitem per passar dos dies i portar-ho a sobre. Entra el pànic en el grup: la Julie no podrà portar l'assecador de cabell i a en Luc no li entra el necesser amb els perfums en les alforges!!! Com ens ho farem???

I és clar, també vaig haver de prescindir de l'ipad...i aquí es va acabar el relat, in situ, de les nostres aventures....

El guarda de guàrdia del refugi, en Tolo, va ser tant amable de trucar al refugi següent per avisar que soc vegetariàna. En el refugi de Tossals Verds, em van obsequiar amb un plat d'hortalisses cuinades a la manera mallorquina (té un nom això...no recordo)

 Arribant a Son Amer




Sopant al refugi

L'endemà, dijous, 18 d'octubre, diada de Sant Lluc, vam sortir de Son Amer en direcció a Tossals Verds, i vam parar a fer el cafè al Santuari de la Mare de Déu de Lluch, on vaig felicitar en Luc, pel seu sant.


En el santuari de Lluc venen unes cintes de colors, una de les quals és la senyera, amb una agulla imperdible que és la representació de la Verge.

 De què em sona això??? Un tornado va passar per sobre el monestir i va fer volar la teulada. També estaven fent obres a la teulada del refugi de Son Amer.


Espero que la Sibil.la aquesta no tingui raó, si nó se'm girarà bastanta feina en els propers anys...


La Mare de Déu de Lluc és moreneta

Coses que han de quedar clares:


I després de la visita turística, a enfilar la muntanya. Potser és el dia més dur de la ruta, durant el qual has de confiar, primer en el guia, i a continuació amb el cavall i els companys, i els cavalls dels companys. De Son Amer a Tossals Verds es passa pel coll des Prats, de 1202 m.

A pas, dalt del cavall, dóna temps per fer moltes coses...quan el camí és planer....

Enfilant la muntanya...ja has de ficar tots els sentits







Coll des Prats



I baixar....Per dinar, que portavem a les alforges, ens vam aturar en un altre bosc màgic. Em van sorprendre molt agradablement aquests boscos mallorquins.

 Màgicament hem sortit tots
 En Rayo, el meu company de ruta

 Una fada del bosc amb l'Hidalgo

I un follet entre les pedres... (Luc "follet" c'est "elf" o "gnomo"!!!)

Unes dues hores després arribavem a Tossals Verds. La baixadeta també va ser dura, pels cavalls que relliscaven i per nosaltres, tots concentrats. La Titou i gent que hi havia en el refugi ens van veure baixar pel mig del pedregar, resant per nosaltres i els cavalls. Sort en vam tenir!!

El divendres 19, últim dia de la ruta, vam tonar, a poc a poc, a la civilització. En toni va proposar de fer un canvi i anar a dinar a Son Berger (?) i acabar al poble d'Orient. 

Al matí, vam seguir camins i carreteres fins a Son Berger, on vam dinar corder (si, si, jo també....) en una granja reconvertida a restaurant.

 La pared principal de la sala de menjar de Cal Berger no té desperdici: la pantalla plana al costat dels ocellets i tot d'eines del segle passat, normativa i indicacions dels labavos....


Aprofitant el tovalló per marcar la ruta. Molt millor que el google maps.

Vam dinar massa...i la baixada es va complicar, perque les darreres pluges havien erosionat el camí, deixant moltes pedres a la vista i fent-lo relliscant. Vam baixar molt de tros a peu, cosa que es va agraïr per fer bé la digestió.



L'arribada a Orient, va marcar la fi de la màgia del viatge.

 Serra de Tramuntana, Patrimoni de la Humanitat


Adéu!!!! Esperem que els nostres camins es tornin a creuar!!!




 Tornada a Cala Millor: mar, hotel, cotxes, botigues i alemanys

L'endemà, en Miquel i en Toni ens van acompanyar a Manacor. Allà vam agafar un tren a Palma. Sort que un al.lot ens va avisar que haviem de fer transbordo mig minut abans que es tanquessin les portes. 

A Palma, no vam poder visitar la catedral perque només obrien per anar a missa. Vam voltar tot el dia. L'endemà, diumenge 21, dia de la tornada. Autobús a l'aeroport, avió, autobús fins la T2, tren a Sants, talgo fins a Figueres, cotxe fins a Cadaqués. Res de cavalls.

Una de les coses que m'agraden de passar tants dies a cavall, de ruta guiada, és no haver de pensar en res més que muntar a cavall i mirar el paisatge. Em pregunto: què faré aquesta tarda? i la resposta és: muntaré a cavall. I demà, que farem al matí? Muntar a cavall. I demà passat? També muntarem a cavall!!! Felicitat. Caminant. A Cavall.

Olivera centenària a Palma. A la muntanya en van trobar a desenes només una mica més jove que aquesta.
















1 comentari:

  1. si...si...molt be....
    al leerlo estoy de nuevo alla con vosotros por las comidas y noches.....paso muy rapida esa semana...
    todos los recuerdos me hacen sonreir de placer,
    pero el lugar esta lejo y ya es pasado en el tiempo
    ojala volviese mañana

    ResponElimina

Potser teniu alguna cosa a dir:

LES ENTRADES MÉS VISITADES DURANT LA SETMANA:

Les entrades més visitades

Trashumància 2011


Posidonia oceanica, la reina del Mediterrani

Avistament dofins llistat. Palafrugell maig 2011