divendres, 28 de febrer de 2014




Ja no recordo com va anar.
Crec que va ser qüestió d'anar confiant
l'una amb l'altre.

Aquí amb la Garbosa al maig de 2011


Quan va arribar li vam treure les ferradures del darrera. I jo li vaig treure les dobles regnes que duia, deixant només el mos amb les regnes de sota. Quan es manen aquestes regnes, s'ha de ser molt precís per comunicar al cavall què vols que faci. Sinó li pots fer molt de mal a la boca.

A mesura que passava el temps, vaig començar a treure peces de la cabeçada, com es veu aqui al novembre de 2011, on ja havia tret el tencaboques i la muserola. 





I al juliol de 2012 van fer el pas a cabeçada de nusos per sortir a fora. Tot un èxit. Sempre més la vaig muntar així. Crec que vam disfrutar totes dues molt més de les excursions.






17 de juliol de 2012



I tot el que em va ensenyar la Garbosa ho he pogut aplicar a la Lola, que mai no ha portat cap ferro a la boca. I crec que no el portarà mai. Si, és clar, tot això implica una euga ensenyada, que respon a la veu, i moooolta paciència i també molta confiança entre una i altre. 



dimecres, 26 de febrer de 2014

Les llums del Cercle Polar Àrtic



Les llums del nord, les aurores boreals, llums fantasmagòriques que creuen el cel, de color verd fosforescent, de vegades liles i vermells.

Els nadius de la zona on aquest espectacle és habitual, trobaven explicacions racionals com que eren les espurnes de la cua d'una guineu que saltava fregant les muntanyes, o el raig d'aigua d'una balena, que brillava en el cel amb aquests colors. Alguns altres pensaven que eren les ànimes dels difunts que venien a dir alguna cosa, i suposo, pel que es dedueix d'això, que les llums en el cel van esdevenir una manera de predir els aconteixements futurs, o de presagiar auguris.




Actualment el fenomen té una explicació científica (és a dir, que s'ha demostrat i comprovat que és així). Per explicar-ho fàcil,

La nostra estrella, el Sol, està sempre bullint, emetent energia cap a la Terra i tots els altres planetes del Sistema Solar. En la superfície del Sol es formen bombolletes i de vegades, exploten (ejeccions de massa coronal CME). Aquesta explosió arriba a la Terra en forma del que s'anomena vent solar, format per electrons i protons, bàsicament.

Quan el vent solar arriba a la Terra (unes hores després)  xoca amb el camp magnètic de la Terra, que és, per entendre'ns, com el camp magnètic que genera un imant: al voltant de l'imant hi una una "força invisible" que atrau objectes i, si són prou petits i pesants en comparació a l'imant, es poden alinear en cercles al voltant dels dos pols dels imants.

Més info


Això és el que passa en els dos pols de la Terra quan arriben aquestes petites partícules del vent solar i interaccionen amb el camp magnètic de la Terra, s'alineen i, a sobre, els àtoms estan tant excitats, que produeixen llums.



Si l'explosió provinent del Sol és prou grossa i arriba una "tempesta solar", es poden veure aurores més avall dels pols. Per exemple, a Catalunya, es va veure una al gener de 1938.

Font: ABC


-- Ahhhh!!! El temps en que els periodistes contrastaven les notícies!!! Bé, segons quines...--

Tanmateix, la segona part de la notícia apunta que a Madrid, 50 anys enrere, se n'havia vist una: correspon al voltant de l'any 1888... però no es deu referir a 79 anys enrere? El famós Evento Carrington, o Fulguració Solar va ser una gran flamarada de vent solar que va arribar a l'agost de 1859, que va produir aurores, a partir del dia 28, que es van veure fins al Carib!!

Durant els dies següents, diu que la nit es va transformar en dia, que es podia lleguir el diari sota la llum de l'aurora i que les partícules de vent solar es van carregar els pocs electrodomèstics que hi havia i les línees de telègraf d'Europa i Estats Units. Una fulguració com aquesta podria ser catastròfica ara mateix: depenem completament de l'electricitat.

Doncs al març aniré trobar la deessa Aurora i el seu fill, el vent del nord, Bòrees, cap a la terra del poble Sami, més enllà del límit del Cercle Polar Àrtic.



Que, com es comproba en el mapa, està a la mateixa latitut que Alaska!!!  O més amunt, diria ...


Avui en dia el Sol està vigilat constantment per un sistema de satèlits, els SOHO i els STEREO, que envien continuament imatges del Sol i les seves flamarades de vent, i així es pot calcular el risc de tempestes solars i la probabilitat de veure i localitzar aurores boreals: http://spaceweather.com/

Espero al menys veure-la un dia!!!!

dimarts, 11 de febrer de 2014

La jirafa i l'Arca de Noé



I va arribar el dia en que Noé es va donar compte que l'Arca s'havia quedat petita. L'Arca oferia unes garanties de navegació en aquell mar immès, provocat pel diluvi d'uns dies enrera. Els animals estaven bé, tan bé que s'havien reproduit i l'Arca es feia petita.

L'objectiu era repoblar la terra un cop aquesta s'aixugués. Els animals que sobreviurien haurien de ser els més sans, els més forts i sobretot, sobretot, tal com estava escrit, s'havia d'evitar l'incest.

No es podia permetre que germans o cosins s'aparellesin entre si durant la seva estança a l'Arca. La Natura havia de seguir el seu curs, o, dit d'una altre manera, a l'Arca s'havia de forçar el que passaria a la natura.

La única opció de supervivència pels animals
fóra tirar-los per la borda, abandonar-los a la seva sort en el mar...

Pèro Noé era més pràctic, i així li havia estat ordenat:  alguns xais, porcs, gallines, ànecs, cèrvols i daines, i els unicorns de la imatge, van formar part de la cadena tròfica, és a dir, es van convertir en menjar per altres animals de l'Arca.



Ara Noé tenia el cas de les jirafes, que havien tingut dos cries. La més gran, un mascle, era imponent per la seva edat, el petit, en Marius, estava totalment sa, però no creixia tant fort. També era un mascle, estava "repetit"..

Va pensar en els lleons, ja feia dies que protestaven perque tenien gana....


Ja us podeu imaginar com acaba la història. La versió moderna la podeu trobar  AQUI

Noé:  Zoo de Copenhagen

Arca: Asociación Europea de Zoológicos y Acuarios (EAZA)

Mar: altres zoos i centres no membres de l'EAZA. Milers de veus que signen peticions en contra, particulars rics i associacions animalistes.


La discusió està servida.

A mi personalment em molesta molt els titulars de la premsa. Aquesta és una imatge de la recerca de les paraules "jirafa marius" en Google, avui. La majoria dels mitjans es limiten en la part macabre del assumpte. A mi m'agradaria que aquests diaris publiquessin el número de porcs que s'assessinen cada dia en els escorxadors catalans.....

5000 porcs. Cada dia. I ni una triste esquela. Ni pels pollastres, ni els conills, etc.










dissabte, 1 de febrer de 2014

Any nou, lluna nova i la Candelera



La data de cada Any Nou Xinès no és fàcil de calcular, però oscil.la entre el 21 de gener i el 21 de febrer, segons com caigui la Lluna. Simplificant molt i molt i molt, en l'astrologia xinesa, cda any està dedicat a un animal, que conformarà la personalitat de tots els nascuts durant aquell any.

El 2014, és l'any del cavall. I, per acurar-ho una micona més (però en realitat també simplificant molt dins l'astrologia xinesa), se li ha assignt l'element predominant aquest any, que és la fusta. (Atenció: no estem parlant aqui d'element químic, sinó d'element xinès que són: terra, aire, aigua, foc, metall i fusta). Així queda un molt bon any de cavall de fusta (segur que si hagués tocat rata d'aigua no se li hagués fet tant de rebombori).

En tot cas: bon any nou!!!



I demà, dos de febrer, és la festa cristiana de la Candelera, robada o apropiada de la festa celta de la llum, on es festejava el començament de l'arribada de la primavera: la deesa tornava a ser doncella i tot recomença.

Diu que si "la Candelera plora, la fred és fora, i si la Candelera riu, el fred és viu", però també n'hi ha que ho relacionen amb la lluna, associant plora amb lluna nova, que potser fins i tot podria tenir una mica més de sentit metereològic.

Així doncs, ahir era lluna nova i la Candelera és demà. Podriem dir "si la Candelera és nova, el fred és fora", i llavors, tindriem un hivern suau, sense grans fredorades, a veure què serà...

El dia 3 de febrer, és sant Blai, i a Castellà hi ha una dita "per San Blas, la cigüeña verás", que fa referència a la tornada de les cigonyes, a fer niu cap aquí, "i si no la vieres, año de nieves", per tant la segona part de la dita també serveix per predir el temps

I també aquest cap de setmana és el "dia de la marmota", que, com en alguns pobles del Pirineu amb l'ós, és un altre animal que serveix per predir el temps que farà. Una de les marmotes més famoses viu als Estats Units i es diu Phil. El 2 de febrer surt del seu cau, i si "veu la seva ombra", és a dir, si fa Sol, vol dir que encara queden sis setmanes d'hivern. Si el dia és núvol, significa que l'hivern no durarà gaire més.

Al Pirineu, com deiem, l'ós serveix per predir també el temps, suposo que més o menys de la mateixa manera. Quan els óssos van deixar de ser un problema (per que es van extinguir), encara va quedar com a record el Ball de d'Ós o de l'Óssa, en alguns poblets.

M'ha vingut al cap aquest episodi de Gran Nord: Capítol 1: Els Grans Canvis



Per saber més sobre les hibernacions animals: http://zoologik.naukas.com/2014/02/02/por-la-candelera-sale-el-oso-de-la-cueva/?utm_source=rss&utm_medium=rss&utm_campaign=por-la-candelera-sale-el-oso-de-la-cueva

Actualització 2 de febrer: La Candelera ha "rigut", és a dir, a fet Sol tot el dia. Per tant, "el fred és viu". Pel contrari, si ens basem en la lluna, com que és nova, ha "plorat", per tant, "l'hivern és fora". Estarem atents a quin temps fa d'aquí a la primavera...








LES ENTRADES MÉS VISITADES DURANT LA SETMANA:

Les entrades més visitades

Trashumància 2011


Posidonia oceanica, la reina del Mediterrani

Avistament dofins llistat. Palafrugell maig 2011